Enguany, el Patronat de Sant Antoni de Manacor, per a celebrar les festes de
Sant Antoni, va preparar la representació de l’obra Comèdia de Sant Antoni de Joan Bartomeu Bosch i Sureda, escrita en
vers i només s’havia representat el 1874. Aquesta obra hagiogràfica ens narra
les temptacions que va patir el sant durant la seva estada al desert. El Patronat presenta l’obra com el
possible origen del ball dels dimonis que ara surt pels carrers. Per tant, què millor per a un santantonier?
Potser,
en principi, aquesta representació no semblaria adient per a comentar en un
blog de literatura catalana actual. Però, amb la tasca feta pel director Antoni
Rosselló, l’obra es converteix en un element carregat d’actualitat, on s’hi
reflecteix la festa d’avui i, en alguns moments, la realitat en què vivim.
Els
textos no han sofert gaires canvis, més que la normativització (estava escrit
en català prefabrià), a part dels afegitons o canvis que feien referència a
l’actualitat (com passa amb les diferents representacions de El rei Herodes de Llorenç Moyà), per
exemple “jo que estava ben tranquil a los
madriles, ara em fan venir aquí” o cantar la reconeguda cançó de Sant
Antoni en castellà. A més, també el llenguatge corporal entra en el joc d’actualització
de l’obra, fent ballar el reballat i reparodiat Gangnam Style als dimonis cantant
en castellà.
A
l’obra hi participaven vuit actors i tres músics damunt l’escenari. La
presència dels músics donà molta personalitat a l’obra. Haver optat per tenir
la música en viu acostà molt més el públic a allò que tenia l’obra de festa
santantoniera. Amb l’obra s’intentà donar una explicació a l’origen de la forma
de la festa (és una hipòtesi ben real, estudiada i possible). S’intenta donar
una resposta divertida i teatral sobre l’origen del ball, la forma dels bastons
o per què el dimoni gros porta faixa. Rosselló ha carregat l’obra amb tots els
elements de la festa (i altres elements manacorins), especialment la part sonora,
fent canvis d’escena al crit de “Bombo!” i a ritme del parapapaxim, o afegint
la música dels indis (ball de cintes de Manacor) en el moment que un dels
dimonions posaven la faixa al dimoni gros donant voltes.
El
vestuari caracteritzà bastant als personatges principals. Els tres dimonis,
vestits amb una granota bastant cenyida, amb les decoracions dels vestits per
sobre, no pintades, i màscares. I el Sant amb la vestimenta d’ermità i els
signes que l’identifiquen: la tau, el bastó, la campaneta, etc. La resta
d’actors, van vestits de blanc, i s'afegeixen complements segons el
personatge (recurs molt típic i útil en el teatre). Però cal destacar les
màscares. Les del dimonis, encara que per a l’actor pot semblar una pèrdua
d’expressió, no fou així en aquest cas, donaren la imatge imponent i
terrorífica, sense perdre expressió ni capacitat de comunicació. De les
màscares dels animals que acompanyaven el sant, s’hauria de destacar la figura de la porcelleta que
funcionava com una titella de mà (Antoni Riera de l'Estenedor ja l'alabà a la revista "Cent per cent").
Els
personatges continuaven els patrons donats per l’escriptor. La parella de ca i
moix amb els dimonions (molt ben aconseguida pels actors), la grandesa del
dimoni gros i la devoció innocent, però forta, de sant Antoni. Probablement, parlant
dels personatges secundaris, sant Pau fou el que quedà més fluix, sortint amb
una guitarra com si fos un captaire de carrer (l’intent de donar-li una imatge d'home pacífic va ser duita massa enfora), llevant-li tota la serietat que hauria de tenir
com a mestre.
El
que s’ha fet amb Comèdia de Sant Antoni ha estat una relectura profunda, que,
sense abandonar el sentit divulgatiu i religiós de l’obra, la uneix amb el
present de la festa, i podria arribar a ser un referent pel poble i l’actualitat
com la representació de El Rei Herodes
de les Voltes de Palma o els versots dels dimonis de Muro.
*Fotografia: la comitiva de Sant Antoni (dimonis, músics i Sant) de la dècada dels 30 del segle XX.
Altres enllaços d'interès:
- Fulletó de presentació i reportatge fer per La Mirada d'IB3, amb petites entrevistes al director i diferents actors:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada