dilluns, 6 d’octubre del 2014

És igual, ...

Com ja vaig dir en aquest blog, no he estat un shakesperià (ni lector ni espectador) assidu ni aficionat. Però, en aquest darrer mig any, he tengut dues experiències importants que han fet que Shakespeare no em pareixi tan llunyà ni anglès. La primera, Ser o no ser Otel·lo, ja la vaig explicar en aquest blog, però la darrera, recent d'ahir, va ser un gran descobriment: Hamlet Party

Qui cerqui un clàssic anglès, el trobarà, però no trobarà l'ambientació de grans vestits, calaveres i espases, com la majoria es pot imaginar un shakespeare, però tampoc cerca modernitzar el clàssic amb estridències. Es tracta d'un Hamlet ambientat a l'estil dels USA del Gran Gatsby (estores vermelles a l'estil dels Òscars, vestits llargs ,esmòquings i, un detall petit però que dóna un toc propi a l'obra, la garlanda de bombetes tan típica de festes nocturnes), celebrant la festa de coronació del rei de Dinamarca a un jardí (cal recordar que aquesta obra formava part del cicle Jardí Desolat de Can Alcover). 

El text de Hamlet party és un dels punts forts de l'obra, adaptat, defugint del text en vers, fàcil i entenedor, sense predre la solemnitat que es mereix un clàssic d'aquesta envergadura. Un text molt ben adaptat a la situació i al moment en què es "situa" l'obra. El Hamlet de Josep R. Cerdà només es queda amb l'imprescindible, amb allò que necessitam per a gaudir. 

La música és l'altre punt fort. L'elecció de les cançons i les veus espectaculars dels actors posen la nota musical que dóna caràcter propi a l'obra. La discussió entre Hamlet i sa mare (Miquel Àngel Torrens i Noemí Garcies) amb Danger, high voltage i el Give me a reason to love you d'Ofèlia (Maria Bauçà) són dos dels moments més destacables. 

Hamlet Party de Josep R Cerdà, amb Miquel Àngel Torrens, Maria Bauçà, Maria Rosselló, Enric Garcia i Noemí Garcies, és una aposta bona i segura, amb la qual pots gaudir del reconegudíssim clàssic d'una forma dinàmica, entretinguda i commovedora, amb la veu en directe i l'ambientació que li donen el toc perfecte per a ser un Hamlet de deu. I, gràcies a jugades com aquestes, persones cansades dels milers de shakespeares medievalistes, com jo, ens van enganxant a aquest autor. 


Danger! High Voltage d'Electric Six: 




Portal web de l'obra: http://hamletparty.com/

divendres, 23 de maig del 2014

"Ara sí"

Mai he estat un shakesperià. Les obres de Shakespeare no han estat el meu fort: he rebut el bombardeig mediàtic de Romeu i Julieta i tots els seus remakes, versions i lectures, com a manacorí, he vist les obres escolars de Molt soroll per no res i un llarg etc i, fins i tot,he fet de Shylock, un personatge al qual li vaig tenir molta estima, a una de les obres que vaig fer. Però una representació especial ha provocat que escrigui sobre el reconegudíssim autor anglès i, també,
és la culpable que torni a escriure a aquest blog.

Ser o no ser Otel·lo (o com qualsevol dia tot se'n pot anar a la merda), amb la dramatúrgia de Núria Vizcarro i la direcció de Joan M. Albinyana, és la creació conjunta de NeoRural i Teatre de Vellut.  L'obra és una lectura que proposa idees esbojarrades a partir del "què hauria passat si...." i, a partir d'aquí, moure, remoure, destrossar, reconstruir, multidimensionar, policromatitzar, perdre el fil conductor i tornar a un clàssic per mostrar-nos que el destí és el destí.
He de dir que, des que vaig veure la versió de L'Odissea de NeoRural, som un fan declarat de les seves reconversions i Otel·lo no queda gens endarrera. El millor adjectiu que pot rebre l'obra és NeoRural: broma bruta, gags surrealistes, actuacions esbojarrades, referències pop (unes cançons boníssimes per a acompanyar l'obra) i ambient de cabaret.
Tot això, sumat a unes bones actuacions i a la música en directe, fan que l'experiència de Ser o no ser Otel·lo sigui més que gratificant i plaent amb una visió molt personal i esbojarrada d'un clàssic.

Imatge: Otel·lo en versió clicks de Playmobil (Internet és un gran món).

P.D: els dies 24 i 25 de maig encara podeu gaudir d'aquesta versió boja de Shakespeare: http://www.teatreprincipal.com/ai1ec_event/ser-o-no-ser-otello-o-com-tot-sen-va-a-la-merda-un-dia-qualsevol/?instance_id=727

P.D 2: notícia de l'ARABalears http://www.arabalears.cat/premium/cultura/no-Otello-al-teatre-Principal_0_1142885795.html

diumenge, 23 de febrer del 2014

Qui ho havia de dir?

L'Escola de Mallorquí de Manacor em va convidar a parlar d'un autor que em té enamorat de ben jove, Antoni Mus. La veritat és que els amics de l'Escola de Mallorquí estan d'enhorabona per aquest cicle i aprofit per donar-los les gràcies per confiar en jo i oferir-me aquesta gran oportunitat!

Per aquest motiu, n'Antoni Riera (ment del blog de l'Estenedor) va entrevistar-me sobre el tema. Un altre cop, gràcies!




PD: aquest blog es va crear ja fa un any per a l'assignatura Tendències de la Literatura Catalana Actual de'n Xavier Barceló de la carrera de Grau en Llengua i Literatura Catalana.
Vaig passar molt de gust fent-lo, però el vaig abandonar quan vaig acabar la carrera i la meva vida ha anat per altres bandes. Ara mateix les coses van canviant, vaig més descansat i torn a llegir!!!! Esper que aquesta nova etapa serveixi per poder fer noves aportacions al blog i seguir passant el gust que passava.