"Pollamari es un conjunto de poemas
surrealistas y de reflexiones luminosas, ilustradas con una serie de dibujos
delicados y de un humorismo lírico que nos llevan a repensar ciertos aspectos
de la conducta humana, cada vez más acostumbrada a vulnerar la esencia del amor
y a jugar con los sentimientos de los otros, infra o sobrevalorándolos de
acuerdo con un superficial juicio sobre su atractivo o su fealdad, sobre su
éxito o su fracaso". Així explicaven al Diario de Mallorca els mateixos
autors, Miquel Orlandis, Xisco Fuster i Toni Planissi què era Pollamari.
El títol, Pollamari, ens pot semblar un simple joc
relacionat amb el nom del penis, el pardal, el rave o la pixa (ja que tot s’ha
de dir, polla és un barbarisme). Però, el joc de paraules no va de la simple
inclusió de la polla (nexe d’unió entre els poemes, dibuixos i aforismes que hi
trobem) al títol, alhora és una estratègia per atreure el lector, una forma de transgredir
dins aquest món on és difícil cridar l’atenció (igual que els anuncis que
inclouen la paraula sexe fent el mateix efecte). I també representa la unió
entre dos mots inseparables al llarg del llibre “polla” i “amar”. El llibre fou
promocionat d’una forma singular, amb cartells que pregonen “El culte de
l’ànima contra el culte al cos (Només és un llibre!!!)”, venent-lo com la
solució a les preguntes espirituals, facebook del mateix llibre, vídeos dels
aforismes, entrevistes a personatges estranys, etc.
Però, al cap i a la fi,
de què parla Pollamari? Partint de la
polla com unió, com hem dit abans, el llibret és la unió de diferents
aforismes, poemes i dibuixos que ens parlen de la nostra realitat, una realitat
patent que molts no s’atreveixen ni a veure. El llibre no és una mostra de
disbarats un rere l’altre, és l’enunciació espontània de veritats que ens ajuda
a veure la realitat: la unió entre amor i sexe, ja present en el títol, “Si una gran polla et diu que et vol
estimar, és perquè rima amb follar”o la necessitat de l’amor “Sa polla pot viure sense amor. S’homo no.”.
A més de parlar de
l’amor i el sexe, temes quasi tabús en la societat, fa una gran crítica a la
societat contemporània illenca, que van des del turisme i la balearització,
fent una paròdia del Die Balearen de l’Arxiduc Lluís Salvador, o la corrupció, “Polles corruptes han dominat el mercat del
romanticisme i el festeig”. També s’hi critiquen altres temes més
internacionals o socials, com els concursos televisius i demagògics “Pasalapolla”, la recerca de la
felicitat “sofrim el nostre desig de no
sofrir”o el Premi Príncep d’Astúries.
Al cap i a la fi,
Pollamari és l’intent de donar a conèixer els problemes de la nostra societat amb
una mica d’humor brut i transgressor, i reclamar la llibertat, fora prejudicis
ni tabús, com amb “La tenia tan llarga
que la usava per abraçar”, tot això dins un món de moneietes, personatges
d’Star Wars, polles i barrufets.
*Imatge de Pollamari, "Die Pollamari"
Referència bibliogràfica: Orlandis, Miquel, Fuster, Xisco, Planissi, Toni (2010) Pollamari Palma: Desidia Ediciones
Altres enllaços molt més interessants:
- Notícia del 15-5-2010
al Diario de Mallorca: http://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2010/05/15/orlandis-fuster-planissi-firman-poemario-surrealista/570529.html
- Genial entrada del blog
L’estenedor:
- El llibre on-line: http://es.scribd.com/doc/30974604/Pollamari
- El facebook del llibre,
on s’hi poden veure totes les formes de promoció: http://www.facebook.com/pollamari.esllibre?fref=ts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada