I per fer un poquet de xovinisme manacorí...

Avui, us faré una petita confessió. A part de manacorí, som bibliotecarí (amb accent a l'última i). Però no de biblioteques institucionals ni municipals, som habitant (ara exiliat) de la Biblioteca Miquel Àngel Riera de l'institut Mossèn Alcover.

Les autoritats d'aquest "país de lletres" són na Bel M. Riera (historiadora de l'art, polifacètica i bibliotecària - presidenta) i Tomeu Carrió (professor de català de l'institut, també polifacètic i bibliotecari - president). Però també són organitzadors, controladors, fotògrafs, periodistes i gurus literaris dels alumnes que venguin a la biblioteca i demanin "Què teniu llibres?".

Des d'aquí els vull agrair tots els consells que m'han donat (tant acadèmics com llibretescos), especialment el dia que na Bel va venir amb El guepard de Lampedusa i La senyora de Mus i em digué: "Joan, ja és hora que comencis a llegir coses bones com això" i, de llavors ençà, la dèria no ha aturat.

Vaig pensar que realitzar-los una entrevista seria interessant per al blog de l'assignatura de literatura actual, ja que ens poden parlar sobre les preferències dels professors per elegir les lectures, els gustos dels alumnes, les formes de promoció, etc.

Ja que, sobretot, treballau amb les llistes de lectures de les assignatures de català i castellà, què es potencia entre els alumnes? La lectura de literatura actual (dels anys 80 a ara) o es prefereix donar-los a conèixer els clàssics i canònics?

Una mica de tot. Per si voleu aprofitar-les, aquí teniu les estadístiques del curs actual.

Català:

1r d'ESO: 2 clàssics; 2 actuals.

2n d'ESO: 3 clàssics; 8 actuals.

3r d'ESO: 4 clàssics; 7 actuals.

4t d'ESO: 3 clàssics; 8 actuals.

1r de batxillerat: 2 clàssics; 8 actuals.

Castellà:

1r d' ESO: 2 clàssics; 3 actuals.

2n d'ESO: 6 actuals.

3r d'ESO: 4 clàssics; 5 actuals.

4t d'ESO: 5 clàssics; 3 actuals.

1r de batxillerat: 3 clàssics.

2n de batxillerat: 3 clàssics; dos actuals.

Volem afegir dues consideracions: primera; dins els llibres que consideram actuals a ESO hi ha, evidentment, literatura juvenil (com la de la col·lecció Vaixell de vapor o la de Jordi Sierra i Fabra); però també hi trobam Dario Fo, Segi Belbel, Neus Canyelles, Pere Antoni Pons, Sánchez Piñol o T de teatre; i segona; la frontera entre clàssics i actuals és difosa. El Mecanoscrit del segon origen és un clàssic de 1974 i Crónica de una muerte anunciada, de 1981, és actual?

La literatura actual catalana té una representació important dins l'institut (la biblioteca porta el nom d'un escriptor molt important, Miquel Àngel Riera). Quines són les activitats de promoció que fa la biblioteca per a donar a conèixer aquests autors o per a potenciar la lectura?

Les activitats principals que us podem explicar són aquestes:

Concurs de fotografia.

Dins les activitats relacionades amb la diada de sant Jordi, convocam un concurs de fotografia a partir de l'obra poètica d'un autor de Manacor o proper a nosaltres. Els alumnes que hi participen fan un muntatge fotogràfic (que pot ser manipulat digitalment) utilitzant com a lema uns versos de l'autor seleccionat aquell any. Les obres guanyadores queden exposades a la biblioteca. Ja en tenim d'en Guillem d'Efak, d'en Bernat Nadal i d'en Miquel Àngel Riera. Enguany hem triat en Ponç Pons, que gairebé cada any és convidat al centre a parlar de literatura i sempre ens transmet il·lusió.

Donacions bibliogràfiques d'autors manacorins.

N'hem rebudes tres els darrers anys: de la família d'en Miquel Àngel Riera (la més nombrosa), de la família d'en Gabriel Galmés i d'en Bernat Nadal. Aquest darrer manté un contacte i una col·laboració continuada amb nosaltres. Evidentment, no podem fer altra cosa que estar agraïts.

Exposicions de treballs relacionats amb art i literatura: mandalas, caràtules de cd's, punts de lectura.

Al nostre centre tenim la sort d'impartir les dues modalitats de batxillerat artístic. El professorat i l'alumnat del batxillerat d'arts plàstiques produeixen manifestacions artístiques constantment. Sovint col·laboren amb el departament de català i la biblioteca serveix de sala mig improvisada d'exposicions. També l'alumnat d'ESO produeix anualment treballs relacionats amb la literatura que romanen durant algunes setmanes exposats. Així els alumnes els poden contemplar durant els esplais.

Sala d'actes.

I l'altra modalitat de batxillerat artístic, el d'arts escèniques i musical, també produeix manifestacions vinculades a la literatura: escenificacions de la llegenda de sant Jordi, recitals poètics... El primer escenari de moltes d'aquestes representacions és la biblioteca. Enguany, un recital dedicat als tres poetes catalans que celebren el centenari: Villangómez, Rosselló-Pòrcel i Espriu. Primer el feren a la biblioteca, en petit comitè. Ara, l'han escenificat fora del centre, a la Institució Pública Antoni M. Alcover.

Fòrum amb els autors.

Cada any convidam autors dels llibres de lectura obligatòria a fer un fòrum d'intercanvi d'opinions amb els lectors. Hem acollit en Ponç Pons, en Pere Pons, na Pilar Garriga, n'Antoni Vidal Ferrando, na Glòria Julià, en Bernat Nadal, en Josep Lluís Aguiló, na Neus Canyelles...

Escriptor del trimestre.

Els tres darrers cursos hem posat en marxa unes xerrades als grups d'ESO sobre escriptors clàssics i actuals de la literatura juvenil: Dahl, Rowling, Stevenson, Kipling... Ens agradaria incloure-hi alguns autors de la literatura catalana com Antoni M. Alcover o Guillem d'Efak.

Segons la vostra impressió, és freqüent el préstec bibliotecari a part de les lectures obligatòries? Quins gèneres consumeixen més?

En el nostre cas, sí és freqüent. Podríem assegurar que diari. Els gèneres que més ens sol·liciten són els següents: llibres de lectures voluntàries en anglès, consulta d'obres generals (diccionaris, enciclopèdies...), música i DVD's (pel·lícules, documentals...).

Així i tot, entenem que la vostra pregunta es refereix sobretot a literatura. La narrativa i el teatre, com a lectures no obligatòries, dominen molt per sobre de la poesia. El préstec de poesia és, segur, el menys freqüent de tots. En tots aquests casos, es tracta d'un públic escàs però fidel: clients vip, els anomenam.

Fa molts d'anys que funciona amb èxit el préstec d'estiu: a final de curs els alumnes poden treure lectures per a l'estiu, gairebé sense límit de títols (en poden agafar dos o deu). Els tornen durant el mes de setembre.

Creis que és certa aquesta visió negativa sobre que els joves consumeixen menys literatura de cada dia?

Respon directament na Bel M. Riera: Llegeixen més que el 1993, fa 20 anys, quan va començar la biblioteca. I disposen d'un accés més lliure als títols, a través d'internet. Controlant l'evolució del préstec i les demandes que hem d'atendre, es llegeix més ara que fa 20 anys.

Encara que és cert que en termes globals es llegeix poc, aquest percentatge de públic i de freqüència lectora no minva. Al manco al nostre centre.

I com no, com a bibliotecaris i quasi guies espiritobibliòfils que sou, ens recomanau cap lectura que trobau indispensable?

Els darrers quatre cursos, a batxillerat els autors més llegits han estat Haruki Murakami (Tòquio Blues, After Dark) o  Paul Auster (Invisible, Sunset Park). Això demostra que els alumnes saben valorar autors contemporanis actuals de qualitat, sempre suposant que se'ls serveixin a taula...

Com a bibliotecaris, per als primers cursos d'ESO tenim una debilitat confessada per Roald Dahl (La meravellosa medecina d'en Jordi, Les bruixes, Charlie i la fàbrica de xocolata, James i el préssec gegant...).

I per fer un poquet de xovinisme manacorí, dos suggeriments. Recomanam molt de veres la narrativa breu d'en Miquel Àngel Riera (més poc coneguda i valorada que la poesia i la narrativa). I, també, la darrera novel·la de Gabriel Galmés (Una cara manllevada), on canviava notablement de registre per mostrar-se com un narrador madur.

Moltes gràcies per respondre les preguntes i per tot. Ens veim divendres que ve!

* Dibuix exposat a la biblioteca, il·lustrant un vers de Miquel Àngel Riera. Dibuix de Laura Aguilar. 

Han mirat si la roba era eixuta

DCVB:

Estenedor m. Lloc o aparell on es posa estesa alguna cosa (roba, xarxes, pells, terrissa, etc.) per eixugar-la o assolellar-la. 

Estendre v. 1. Posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronçat). Estendre les ales per a volar. Estendre els braços, les mans, per agafar o arribar a una cosa. Estendre les veles. Especialment: a) absol. Posar la roba, paper o altres objectes tot llargs o plans al sol, a l'aire, etc., perquè s'eixuguin. b) refl. Fer estiraments per deixondir-se.

[...]
3. Augmentar la llargària o l'amplada d'una cosa. a) refl. Parlar llargament sobre un assumpte. 

4. Donar més amplitud a la potència, domini, autoritat, dret, etc. Estendre la vista: dirigir-la al lluny.
5. Posar una cosa sobre una superfície de manera que la cobreixi, o entre dos punts de manera que vagi de l'un a l'altre. Especialment: a) Escampar les garbes damunt l'era per batre-les. Es diu estendre l'erada o la batuda, o simplement estendre. b)Escampar olives, ametlles, figues o altres fruits perquè s'assequin, s'oregin, no es corquin, etc. 

6. Difondre.
7. refl. Ocupar una extensió; estar situat entre dos punts.
8. Escriure, redactar un document. 

Antoni Maria Alcover definia estenedor com a lloc per estendre roba, xarxes, pells, etc, com hem pogut veure. Però no sabien que hi hauria un altre manacorí que faria que canviés (o augmentés) el seu significat. 

Antoni Riera (professor, periodista, blogger, escriptor) ha fet que el seu blog l'estenedor es converteixi en un lloc on s'estén.

S'estén, en el sentit que s'hi pengen entrades (un dia a classe, Gabriel Bibiloni defensava la forma estendre com a forma correcta per a dir "penjar documents a Internet"). Estén entrades sobre obres literàries, de fets quotidians, de política, de fotografia, de teatre. Però no només s'estén per a mostrar...

S'estén la mirada damunt el món particular de Riera: damunt les obres literàries, damunt la fotografia i damunt els petits moments de quotidianitat que ens presenta. Tot això se'ns presenta amb un llenguatge senzill i planer, però que no deixa d'estar ple de significat i de raó, a més de donar-li un caràcter propi. Ens mostra les obres i ens les presenta personalment. Ens les dóna a conèixer i ens tempta a llegir-les, a degustar-les, tal com fa el bon sommelier. A més, l'autor ens convida a la seu "terrat" mostrant-nos el seu jo més particular, però que acaba sent un nosaltres (llegiu l'entrada Les dones del meu dia).

S'estén, s'escampa, es difon entre una gran quantitat de lectors (que no en són pocs). La seva aportació a la literatura (manacorina, catalana, universal) és molt important amb les seves crítiques. Així, el lector veu un món interior de l'obra que podria ignorar, o un de nou, o un plantejament que li fa gola. 

S'estén entre dos punts, a vegades (i ha estat el meu cas) s'ha convertit en el fil estès que ha fet connectar dos punts, obra i lector.

Estendre ha passat a tenir un nou significat. Estendre és una forma de mostrar el jo (el nosaltres) interior del món de Riera en un petit terrat (o blog) . 

PS: esper no molestar a ningú.

* Imatge de la pel·lícula Contes de Tokio del 1953 dirigida Yasujiro Ozu. 

"Me'n fot, i se'n fotia, me'n redefot, i se'n redefotia"

La setmana passada al Teatre de Manacor s'estrenà la versió teatral de La Senyora d'Antoni Mus de la companyia Can Desbuc. L’adaptació fou feta pel mateix director, Joan Manuel Albinyana. Els actors foren Jaume Mut, un bon actor que brodà els diferents personatges, i l'actriu manacorina i capsigranyera, Margalida Amengual. 

L'obra està feta per a ser representada en petits escenaris, que fan necessària la proximitat del públic. L'escenografia és un dels elements més característics i ben treballats de l'obra. Només compta amb un bufet de qualsevol casa mallorquina a la dreta, una banyera de ferro a l'esquerra, un mirall al mig i, a sota, una petita plataforma, que va fer la funció de llit. Tot això tapat amb llençols blancs, que s'anaven retirant, reutilitzant i modelant segons l'escena. Un escenari treballat, ben explotat, sobretot  a través de la presència dels miralls i la banyera.

Els personatges es repartien entre els dos actors. Margalida Amengual representà a Dona Teresa, mostrant tots els canvis, de la nina innocent a la senyora dominadora en què es converteix, passant pel trauma i la descoberta de l’home. Una representació bona i que mostrà molt bé els canvis psicològics i morals de la protagonista.

La resta de personatges (Don Nicolau, en Rafel, el dimoni i tota la família de Can Desbuc) varen ser representats per Jaume Mut. El canvi de personatges es feia amb simples canvis de complements, però ben escollits per a cada personatge. Cal destacar com Mut va representar la conversa de la família pagesa davant l’arribada de la senyora. Va ser un dels moments estrella de l’obra, feta amb una gran habilitat, que va permetre mantenir el joc i l’oralitat del text original de Mus. L’aparició del dimoni va mantenir el caràcter burlesc i carnavalesc del dimoni. Però Don Nicolau no fou un personatge aconseguit. Segurament, el dramaturg i jo mateix tenim lectures diferents del personatge senyor. A l’obra es va representar un Don Nicolau rabiós, posseïdor i violent, quan la meva lectura a la novel·la (confés que no he vist el film) era d’un home senyor, serè, sense alts i baixos i traumatitzat per la netedat, cosa que a l’obra simplement es menciona.

L’adaptació fou molt fidel al text de Mus. El text mantenia aquella oralitat que ofereix, que convida a narrar i llegir en veu alta i es va poder gaudir del text. La imatge del ventall només aparegué per primera vegada amb el dimoni, fet que trob que hauria d’haver aparegut abans, encara no se’n digues res i el seu ús, simplement en mà de la protagonista.

L’adaptació de La Senyora és una obra ben feta, de la qual només puc criticar la imatge de Don Nicolau, que no em semblà l’adequada, però es tracta de simples punts de vista i així tenir una nova excusa per a llegir l’obra. Cal destacar l’ús del decorat, on tot és funcional i, alhora, ambientador. Així, també el manteniment del text i de molts dels jocs que fa l’autor ajuden que sigui una obra bona i que representi l’univers mussià.