tag:blogger.com,1999:blog-27655415177951435612024-03-06T01:21:57.449+01:00Me'n fot, i se'n fotia. jestelrichllullhttp://www.blogger.com/profile/02204936746451328517noreply@blogger.comBlogger13125tag:blogger.com,1999:blog-2765541517795143561.post-78468654942540653052014-10-06T10:47:00.002+02:002014-10-07T17:13:22.873+02:00És igual, ...Com ja vaig dir en aquest blog, no he estat un shakesperià (ni lector ni espectador) assidu ni aficionat. Però, en aquest darrer mig any, he tengut dues experiències importants que han fet que Shakespeare no em pareixi tan llunyà ni anglès. La primera, <i><a href="http://estelrichllull.blogspot.com.es/2014/05/ara-si.html">Ser o no ser Otel·lo</a>, </i>ja la vaig explicar en aquest blog, però la darrera, recent d'ahir, va ser un gran descobriment: Hamlet Party<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
Qui cerqui un clàssic anglès, el trobarà, però no trobarà l'ambientació de grans vestits, calaveres i espases, com la majoria es pot imaginar un shakespeare, però tampoc cerca modernitzar el clàssic amb estridències. Es tracta d'un Hamlet ambientat a l'estil dels USA del Gran Gatsby (estores vermelles a l'estil dels Òscars, vestits llargs ,esmòquings i, un detall petit però que dóna un toc propi a l'obra, la garlanda de bombetes tan típica de festes nocturnes), celebrant la festa de coronació del rei de Dinamarca a un jardí (cal recordar que aquesta obra formava part del cicle Jardí Desolat de Can Alcover). </div>
<div>
<br /></div>
<div>
El text de Hamlet party és un dels punts forts de l'obra, adaptat, defugint del text en vers, fàcil i entenedor, sense predre la solemnitat que es mereix un clàssic d'aquesta envergadura. Un text molt ben adaptat a la situació i al moment en què es "situa" l'obra. El Hamlet de Josep R. Cerdà només es queda amb l'imprescindible, amb allò que necessitam per a gaudir. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
La música és l'altre punt fort. L'elecció de les cançons i les veus espectaculars dels actors posen la nota musical que dóna caràcter propi a l'obra. La discussió entre Hamlet i sa mare (Miquel Àngel Torrens i Noemí Garcies) amb <i>Danger, high voltage </i>i el <i>Give me a reason to love you </i>d'Ofèlia (Maria Bauçà) són dos dels moments més destacables. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Hamlet Party de Josep R Cerdà, amb Miquel Àngel Torrens, Maria Bauçà, Maria Rosselló, Enric Garcia i Noemí Garcies, és una aposta bona i segura, amb la qual pots gaudir del reconegudíssim clàssic d'una forma dinàmica, entretinguda i commovedora, amb la veu en directe i l'ambientació que li donen el toc perfecte per a ser un Hamlet de deu. I, gràcies a jugades com aquestes, persones cansades dels milers de shakespeares medievalistes, com jo, ens van enganxant a aquest autor. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Danger! High Voltage d'Electric Six: </div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/R-FxmoVM7X4?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Portal web de l'obra: <a href="http://hamletparty.com/">http://hamletparty.com/</a></div>
<div>
<br /></div>
</div>
jestelrichllullhttp://www.blogger.com/profile/02204936746451328517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2765541517795143561.post-22654564465382600672014-05-23T20:11:00.000+02:002014-05-23T20:14:46.633+02:00"Ara sí"<div style="text-align: justify;">
Mai he estat un shakesperià. Les obres de Shakespeare no han estat el meu fort: he rebut el bombardeig mediàtic de<i> Romeu i Julieta</i> i tots els seus remakes, versions i lectures, com a manacorí, he vist les obres escolars de <i>Molt soroll per no res</i> i un llarg etc i, fins i tot,he fet de Shylock, un personatge al qual li vaig tenir molta estima, a una de les obres que vaig fer. Però una representació especial ha provocat que escrigui sobre el reconegudíssim autor anglès i, també, </div>
és la culpable que torni a escriure a aquest blog.<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Ser o no ser Otel·lo (o com qualsevol dia tot se'n pot anar a la merda)</i>, amb la dramatúrgia de Núria Vizcarro i la direcció de Joan M. Albinyana, és la creació conjunta de NeoRural i Teatre de Vellut. L'obra és una lectura que proposa idees esbojarrades a partir del "què hauria passat si...." i, a partir d'aquí, moure, remoure, destrossar, reconstruir, multidimensionar, policromatitzar, perdre el fil conductor i tornar a un clàssic per mostrar-nos que el destí és el destí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihjGmrCima9wSxDFaRfJSUigeIDNiXydOHe7wNNBvGt4UfdyIMGLn92RZ90DkNs9H3SpOvH87ovQ_WjLtshZLq6OeA4Jixh2N4XVjq-PmHKfoHQAUaWH6PvhXkRhXdIMU2McvitBMYakXn/s1600/Otelo+en+clicks.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihjGmrCima9wSxDFaRfJSUigeIDNiXydOHe7wNNBvGt4UfdyIMGLn92RZ90DkNs9H3SpOvH87ovQ_WjLtshZLq6OeA4Jixh2N4XVjq-PmHKfoHQAUaWH6PvhXkRhXdIMU2McvitBMYakXn/s1600/Otelo+en+clicks.JPG" height="150" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
He de dir que, des que vaig veure la versió de <i>L'Odissea</i> de NeoRural, som un fan declarat de les seves reconversions i Otel·lo no queda gens endarrera. El millor adjectiu que pot rebre l'obra és NeoRural: broma bruta, gags surrealistes, actuacions esbojarrades, referències pop (unes cançons boníssimes per a acompanyar l'obra) i ambient de cabaret.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tot això, sumat a unes bones actuacions i a la música en directe, fan que l'experiència de <i>Ser o no ser Otel·lo </i>sigui més que gratificant i plaent amb una visió molt personal i esbojarrada d'un clàssic.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Imatge: <i>Otel·lo</i> en versió clicks de Playmobil (Internet és un gran món).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
P.D: els dies 24 i 25 de maig encara podeu gaudir d'aquesta versió boja de Shakespeare: http://www.teatreprincipal.com/ai1ec_event/ser-o-no-ser-otello-o-com-tot-sen-va-a-la-merda-un-dia-qualsevol/?instance_id=727</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
P.D 2: notícia de l'ARABalears http://www.arabalears.cat/premium/cultura/no-Otello-al-teatre-Principal_0_1142885795.html</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
jestelrichllullhttp://www.blogger.com/profile/02204936746451328517noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2765541517795143561.post-2331480025272800292014-02-23T21:38:00.003+01:002014-02-23T21:38:48.250+01:00Qui ho havia de dir?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLB_GJIxJ2d1kkZ3qBf_TdF3Wt6sk_yXZ-W4VR_fOOyASGqemEzKj4bvFsC5m3qQEpR96zYL9-49W2qmxnYLjw1QDnxcfYybnyKMCIj5Rn2OoWLHNrmj6eunH8CoU8-Vzs5ohs7XskloJd/s1600/d%C3%ADptic+Antoni+Mus1+(3).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLB_GJIxJ2d1kkZ3qBf_TdF3Wt6sk_yXZ-W4VR_fOOyASGqemEzKj4bvFsC5m3qQEpR96zYL9-49W2qmxnYLjw1QDnxcfYybnyKMCIj5Rn2OoWLHNrmj6eunH8CoU8-Vzs5ohs7XskloJd/s1600/d%C3%ADptic+Antoni+Mus1+(3).jpg" height="200" width="190" /></a>L'Escola de Mallorquí de Manacor em va convidar a parlar d'un autor que em té enamorat de ben jove, Antoni Mus. La veritat és que els amics de l'Escola de Mallorquí estan d'enhorabona per aquest cicle i aprofit per donar-los les gràcies per confiar en jo i oferir-me aquesta gran oportunitat!<br />
<br />
Per aquest motiu, n'Antoni Riera (ment del blog de l'Estenedor) va <a href="http://antoniriera.wordpress.com/2014/02/10/mus-parteix-de-lanecdota-real-per-encendre-la-metxa-de-la-literatura/">entrevistar-me</a> sobre el tema. Un altre cop, gràcies!<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
PD: aquest blog es va crear ja fa un any per a l'assignatura Tendències de la Literatura Catalana Actual de'n Xavier Barceló de la carrera de Grau en Llengua i Literatura Catalana.<br />
Vaig passar molt de gust fent-lo, però el vaig abandonar quan vaig acabar la carrera i la meva vida ha anat per altres bandes. Ara mateix les coses van canviant, vaig més descansat i torn a llegir!!!! Esper que aquesta nova etapa serveixi per poder fer noves aportacions al blog i seguir passant el gust que passava.<br />
<br />jestelrichllullhttp://www.blogger.com/profile/02204936746451328517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2765541517795143561.post-19189243068218732002013-06-09T22:16:00.001+02:002013-06-13T02:09:51.791+02:00I per fer un poquet de xovinisme manacorí...<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq59GMGuElZhVjNKxKtUcCKGCZ8VY2Y-7X0tioGrMUYtk-PiX7D0y6Tw4hrnp7gZCvEqzPRnR0ocgGP-tM4yCurku1DuXDU-0mdJYrLdq3GwXzwdxNORiEUvOEenYZoTuqOTAp3IPAW_S1/s1600/LAURA+AGUILAR+ROS.2n+BAT+A+(721+x+234).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="130" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq59GMGuElZhVjNKxKtUcCKGCZ8VY2Y-7X0tioGrMUYtk-PiX7D0y6Tw4hrnp7gZCvEqzPRnR0ocgGP-tM4yCurku1DuXDU-0mdJYrLdq3GwXzwdxNORiEUvOEenYZoTuqOTAp3IPAW_S1/s400/LAURA+AGUILAR+ROS.2n+BAT+A+(721+x+234).jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Avui, us faré una petita confessió. A part de manacorí, som bibliotecarí (amb accent a l'última i). Però no de biblioteques institucionals ni municipals, som habitant (ara exiliat) de la Biblioteca Miquel Àngel Riera de l'institut Mossèn Alcover.<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Les autoritats d'aquest "país de lletres" són na Bel M. Riera (historiadora de l'art, polifacètica i bibliotecària - presidenta) i Tomeu Carrió (professor de català de l'institut, també polifacètic i bibliotecari - president). Però també són organitzadors, controladors, fotògrafs, periodistes i gurus literaris dels alumnes que venguin a la biblioteca i demanin "Què teniu llibres?".<br />
<br />
Des d'aquí els vull agrair tots els consells que m'han donat (tant acadèmics com llibretescos), especialment el dia que na Bel va venir amb <i>El guepard </i>de Lampedusa i <i>La senyora </i>de Mus i em digué: "Joan, ja és hora que comencis a llegir coses bones com això" i, de llavors ençà, la dèria no ha aturat.<br />
<br />
Vaig pensar que realitzar-los una entrevista seria interessant per al blog de l'assignatura de literatura actual, ja que ens poden parlar sobre les preferències dels professors per elegir les lectures, els gustos dels alumnes, les formes de promoció, etc.<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Ja
que, sobretot, treballau amb les llistes de lectures de les assignatures de
català i castellà, què es potencia entre els alumnes? La lectura de literatura
actual (dels anys 80 a ara) o es prefereix donar-los a conèixer els clàssics i
canònics?</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Una mica de tot. Per
si voleu aprofitar-les, aquí teniu les estadístiques del curs actual.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Català: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">1r d'ESO: 2 clàssics;
2 actuals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">2n d'ESO: 3 clàssics;
8 actuals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">3r d'ESO: 4 clàssics;
7 actuals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">4t d'ESO: 3 clàssics;
8 actuals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">1r de batxillerat: 2
clàssics; 8 actuals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Castellà:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">1r d' ESO: 2 clàssics;
3 actuals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">2n d'ESO: 6 actuals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">3r d'ESO: 4 clàssics;
5 actuals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">4t d'ESO: 5 clàssics;
3 actuals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">1r de batxillerat: 3
clàssics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">2n de batxillerat: 3
clàssics; dos actuals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Volem afegir dues
consideracions: p</span>rimera; dins els llibres que consideram actuals a ESO hi ha,
evidentment, literatura juvenil (com la de la col·lecció Vaixell de vapor o la
de Jordi Sierra i Fabra); però també hi trobam Dario Fo, Segi Belbel, Neus
Canyelles, Pere Antoni Pons, Sánchez Piñol o T de teatre; i segona; la
frontera entre clàssics i actuals és difosa. El <i>Mecanoscrit del segon origen</i>
és un clàssic de 1974 i <i>Crónica de una muerte anunciada</i>, de 1981, és
actual?</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">La
literatura actual catalana té una representació important dins l'institut (la
biblioteca porta el nom d'un escriptor molt important, Miquel Àngel Riera).
Quines són les activitats de promoció que fa la biblioteca per a donar a
conèixer aquests autors o per a potenciar la lectura?</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Les activitats
principals que us podem explicar són aquestes:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Concurs
de fotografia.</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Dins les activitats
relacionades amb la diada de sant Jordi, convocam un concurs de fotografia a
partir de l'obra poètica d'un autor de Manacor o proper a nosaltres. Els
alumnes que hi participen fan un muntatge fotogràfic (que pot ser manipulat
digitalment) utilitzant com a lema uns versos de l'autor seleccionat aquell
any. Les obres guanyadores queden exposades a la biblioteca. Ja en tenim d'en
Guillem d'Efak, d'en Bernat Nadal i d'en Miquel Àngel Riera. Enguany hem triat
en Ponç Pons, que gairebé cada any és convidat al centre a parlar de literatura
i sempre ens transmet il·lusió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Donacions
bibliogràfiques d'autors manacorins.</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">N'hem rebudes tres els
darrers anys: de la família d'en Miquel Àngel Riera (la més nombrosa), de la
família d'en Gabriel Galmés i d'en Bernat Nadal. Aquest darrer manté un
contacte i una col·laboració continuada amb nosaltres. Evidentment, no podem
fer altra cosa que estar agraïts. <b><o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Exposicions
de treballs relacionats amb art i literatura: mandalas, caràtules de cd's,
punts de lectura.</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Al nostre centre tenim
la sort d'impartir les dues modalitats de batxillerat artístic. El professorat
i l'alumnat del batxillerat d'arts plàstiques produeixen manifestacions
artístiques constantment. Sovint col·laboren amb el departament de català i la
biblioteca serveix de sala mig improvisada d'exposicions. També l'alumnat d'ESO
produeix anualment treballs relacionats amb la literatura que romanen durant
algunes setmanes exposats. Així els alumnes els poden contemplar durant els
esplais.<b><o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Sala
d'actes.</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">I l'altra modalitat de
batxillerat artístic, el d'arts escèniques i musical, també produeix
manifestacions vinculades a la literatura: escenificacions de la llegenda de
sant Jordi, recitals poètics... El primer escenari de moltes d'aquestes
representacions és la biblioteca. Enguany, un recital dedicat als tres poetes
catalans que celebren el centenari: Villangómez, Rosselló-Pòrcel i Espriu.
Primer el feren a la biblioteca, en petit comitè. Ara, l'han escenificat fora
del centre, a la Institució Pública Antoni M. Alcover.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Fòrum
amb els autors.</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Cada any convidam
autors dels llibres de lectura obligatòria a fer un fòrum d'intercanvi d'opinions
amb els lectors. Hem acollit en Ponç Pons, en Pere Pons, na Pilar Garriga,
n'Antoni Vidal Ferrando, na Glòria Julià, en Bernat Nadal, en Josep Lluís
Aguiló, na Neus Canyelles...<b><o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Escriptor
del trimestre.</span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Els tres darrers
cursos hem posat en marxa unes xerrades als grups d'ESO sobre escriptors
clàssics i actuals de la literatura juvenil: Dahl, Rowling, Stevenson,
Kipling... Ens agradaria incloure-hi alguns autors de la literatura catalana
com Antoni M. Alcover o Guillem d'Efak.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Segons la vostra impressió, és freqüent el préstec
bibliotecari a part de les lectures obligatòries? Quins gèneres consumeixen
més?</span></b><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">En el nostre cas, sí és freqüent. Podríem assegurar que diari.
Els gèneres que més ens sol·liciten són els següents: llibres de lectures voluntàries
en anglès, consulta d'obres generals (diccionaris, enciclopèdies...), música i
DVD's (pel·lícules, documentals...).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Així i tot, entenem que la vostra pregunta es refereix sobretot
a literatura. La narrativa i el teatre, com a lectures no obligatòries, dominen
molt per sobre de la poesia. El préstec de poesia és, segur, el menys freqüent
de tots. En tots aquests casos, es tracta d'un públic escàs però fidel: <i>clients
vip</i>, els anomenam.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Fa molts d'anys que funciona amb èxit el préstec d'estiu: a final
de curs els alumnes poden treure lectures per a l'estiu, gairebé sense límit de
títols (en poden agafar dos o deu). Els tornen durant el mes de setembre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Creis que és certa aquesta visió negativa sobre que els joves
consumeixen menys literatura de cada dia?<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Respon directament na Bel M. Riera:</span></b><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";"> Llegeixen més que el 1993, fa 20 anys, quan va començar la
biblioteca. I disposen d'un accés més lliure als títols, a través d'internet.
Controlant l'evolució del préstec i les demandes que hem d'atendre, es llegeix
més ara que fa 20 anys.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Encara que és cert que en termes globals es llegeix poc, aquest
percentatge de públic i de freqüència lectora no minva. Al manco al nostre
centre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">I com no, com a bibliotecaris i quasi guies <i>espiritobibliòfils</i> que sou, ens
recomanau cap lectura que trobau indispensable?</span></b><span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Els darrers quatre cursos, a batxillerat els autors més llegits
han estat Haruki Murakami (<i>Tòquio Blues, After Dark</i>) o Paul Auster (<i>Invisible, Sunset Park</i>).
Això demostra que els alumnes saben valorar autors contemporanis actuals de
qualitat, sempre suposant que se'ls serveixin a taula... <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">Com a bibliotecaris, per als primers cursos d'ESO tenim una
debilitat confessada per Roald Dahl (<i>La meravellosa medecina d'en Jordi, Les
bruixes, Charlie i la fàbrica de xocolata, James i el préssec gegant...</i>).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 11.25pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";">I per fer un poquet de xovinisme manacorí, dos suggeriments.
Recomanam molt de veres la narrativa breu d'en Miquel Àngel Riera (més poc
coneguda i valorada que la poesia i la narrativa). I, també, la darrera
novel·la de Gabriel Galmés (<i>Una cara manllevada</i>), on canviava
notablement de registre per mostrar-se com un narrador madur.</span><br />
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";"><br /></span>
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; mso-bidi-font-family: "Lohit Hindi";"><b>Moltes gràcies per respondre les preguntes i per tot. Ens veim divendres que ve!</b></span><br />
<br />
* Dibuix exposat a la biblioteca, il·lustrant un vers de Miquel Àngel Riera. Dibuix de Laura Aguilar. </div>
jestelrichllullhttp://www.blogger.com/profile/02204936746451328517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2765541517795143561.post-23569007340153562382013-05-22T20:22:00.000+02:002013-05-23T09:45:50.426+02:00Han mirat si la roba era eixuta <div style="text-align: justify;">
<br />
<div style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<b><span style="font-family: Times, serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">DCVB:</span></b><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV18-ptB8x2UNChNgBi9Ph59zKhaH0vA-MMNqleDTjYEmeYJAWbOzgqWcYqDTsTrTTQb0RkB2fyPMZxGl9w6k4U8aNH5PHII9tTdZfI8BMzB4w3Vxy8pZTENh0eNy1jGlJXbZp6gmm05oc/s1600/pillow_cuentos+de+tokio.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: black;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV18-ptB8x2UNChNgBi9Ph59zKhaH0vA-MMNqleDTjYEmeYJAWbOzgqWcYqDTsTrTTQb0RkB2fyPMZxGl9w6k4U8aNH5PHII9tTdZfI8BMzB4w3Vxy8pZTENh0eNy1jGlJXbZp6gmm05oc/s200/pillow_cuentos+de+tokio.jpg" width="200" /></span></a></div>
<div style="line-height: 115%; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start;">
<b><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Times, serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Estenedor </span></b><i><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Times, serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">m. </span></i><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Times, serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Lloc
o aparell on es posa estesa alguna cosa (roba, xarxes, pells, terrissa, etc.)
per eixugar-la o assolellar-la. <b><o:p></o:p></b></span></div>
<div class="separator" style="line-height: 115%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="color: black;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV18-ptB8x2UNChNgBi9Ph59zKhaH0vA-MMNqleDTjYEmeYJAWbOzgqWcYqDTsTrTTQb0RkB2fyPMZxGl9w6k4U8aNH5PHII9tTdZfI8BMzB4w3Vxy8pZTENh0eNy1jGlJXbZp6gmm05oc/s1600/pillow_cuentos+de+tokio.jpg"><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%; mso-no-proof: yes; text-decoration: none; text-underline: none;"><v:shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter">
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0">
<v:f eqn="sum @0 1 0">
<v:f eqn="sum 0 0 @1">
<v:f eqn="prod @2 1 2">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @0 0 1">
<v:f eqn="prod @6 1 2">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth">
<v:f eqn="sum @8 21600 0">
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight">
<v:f eqn="sum @10 21600 0">
</v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:f></v:formulas>
<v:path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f">
<o:lock aspectratio="t" v:ext="edit">
</o:lock></v:path></v:stroke></v:shapetype><v:shape alt="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV18-ptB8x2UNChNgBi9Ph59zKhaH0vA-MMNqleDTjYEmeYJAWbOzgqWcYqDTsTrTTQb0RkB2fyPMZxGl9w6k4U8aNH5PHII9tTdZfI8BMzB4w3Vxy8pZTENh0eNy1jGlJXbZp6gmm05oc/s200/pillow_cuentos+de+tokio.jpg" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV18-ptB8x2UNChNgBi9Ph59zKhaH0vA-MMNqleDTjYEmeYJAWbOzgqWcYqDTsTrTTQb0RkB2fyPMZxGl9w6k4U8aNH5PHII9tTdZfI8BMzB4w3Vxy8pZTENh0eNy1jGlJXbZp6gmm05oc/s1600/pillow_cuentos+de+tokio.jpg" id="Imagen_x0020_1" o:button="t" o:spid="_x0000_i1025" style="height: 99.75pt; mso-wrap-style: square; visibility: visible; width: 150pt;" type="#_x0000_t75">
<v:imagedata o:title="pillow_cuentos+de+tokio" src="file:///C:\Users\Joan\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg">
</v:imagedata></v:shape></span></a><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="line-height: 115%; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start;">
<b><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Times, serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Estendre<span class="apple-converted-space"> </span></span></b><i><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Times, serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">v. </span></i><b><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Times, serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">1. </span></b><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Times, serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Posar tot llarg o pla (allò que està plegat,
contret, arronçat). <b><i>Estendre les ales </i></b>per a
volar. <b><i>Estendre els braços, les mans, </i></b>per agafar o
arribar a una cosa. <b><i>Estendre les veles. </i></b>Especialment: <b>a) </b><i>absol. </i>Posar
la roba, paper o altres objectes tot llargs o plans al sol, a l'aire, etc.,
perquè s'eixuguin. <b>b) </b><i>refl. </i>Fer estiraments per
deixondir-se.</span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 115%; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start;">
<span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Times, serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">[...]<br />
<b>3. </b>Augmentar la llargària o l'amplada d'una cosa. <b>a) </b><i>refl. </i>Parlar
llargament sobre un assumpte. </span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 115%; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start;">
<b><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Times, serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">4. </span></b><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Times, serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Donar més amplitud a la potència, domini,
autoritat, dret, etc. <b><i>Estendre la vista: </i></b>dirigir-la al
lluny.<br />
<b>5. </b>Posar una cosa sobre una superfície de manera que la cobreixi, o
entre dos punts de manera que vagi de l'un a l'altre. </span><span style="font-family: Times, serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Especialment: <b>a) </b>Escampar les garbes damunt l'era
per batre-les. Es diu <i>estendre l'erada </i>o <i>la
batuda, </i>o simplement <i>estendre. </i><b>b)</b>Escampar
olives, ametlles, figues o altres fruits perquè s'assequin, s'oregin, no es
corquin, etc. </span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 115%; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start;">
<b><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Times, serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">6. </span></b><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Times, serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Difondre.<br />
<b>7. </b><i>refl. </i>Ocupar una extensió; estar situat entre dos
punts.<br />
<b>8. </b>Escriure, redactar un document. </span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 115%; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: start; text-indent: 14.2pt;">
<br /></div>
<div style="line-height: 115%; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; font-family: Times, serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;">Antoni Maria Alcover definia
estenedor com a lloc per estendre roba, xarxes, pells, etc, com hem pogut
veure. Però no sabien que hi hauria un altre manacorí que faria que canviés (o
augmentés) el seu significat. </span><span style="line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 115%; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: Times, serif; line-height: 115%;">Antoni Riera (professor, periodista, blogger,
escriptor) ha fet que el seu blog<span class="apple-converted-space"> </span><i><a href="http://antoniriera.wordpress.com/">l'estenedor</a> </i>es
converteixi en un lloc on s'estén.</span><span style="line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 115%; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: Times, serif; line-height: 115%;">S'estén, en el sentit que s'hi pengen entrades (un dia a
classe, Gabriel Bibiloni defensava la forma estendre com a forma correcta per a
dir "penjar documents a Internet"). Estén entrades sobre obres literàries, de
fets quotidians, de política, de fotografia, de teatre. Però no només s'estén
per a mostrar...</span><span style="line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 115%; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: Times, serif; line-height: 115%;">S'estén la mirada damunt el món particular de
Riera: damunt les obres literàries, damunt la fotografia i damunt els petits
moments de quotidianitat que ens presenta. Tot això se'ns presenta amb un
llenguatge senzill i planer, però que no deixa d'estar ple de significat i de
raó, a més de donar-li un caràcter propi. Ens mostra les obres i ens les
presenta personalment. Ens les dóna a conèixer i ens tempta a llegir-les, a
degustar-les, tal com fa el bon<span class="apple-converted-space"> </span><i>sommelier</i>.
A més, l'autor ens convida a la seu "terrat" mostrant-nos el seu jo
més particular, però que acaba sent un nosaltres (llegiu l'entrada<span class="apple-converted-space"> </span><a href="http://antoniriera.wordpress.com/2013/03/10/les-dones-del-meu-dia/">Les
dones del meu dia</a>).</span><span style="line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 115%; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: Times, serif; line-height: 115%;">S'estén, s'escampa, es difon entre una gran
quantitat de lectors (que no en són pocs). La seva aportació a la
literatura (manacorina, catalana, universal) és molt important amb les seves
crítiques. Així, el lector veu un món interior de l'obra que podria ignorar, o
un de nou, o un plantejament que li fa gola. </span><span style="line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 115%; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: Times, serif; line-height: 115%;">S'estén entre dos punts, a vegades (i ha estat el
meu cas) s'ha convertit en el fil estès que ha fet connectar dos punts, obra i
lector.</span><span style="line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 115%; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 14.2pt;">
<br /></div>
<div style="line-height: 115%; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: Times, serif; line-height: 115%;">Estendre ha passat a tenir un nou significat.
Estendre és una forma de mostrar el<span class="apple-converted-space"> </span><i>jo</i> (el
nosaltres) interior </span><span style="font-family: Times, serif; line-height: 115%; text-indent: 14.2pt;">del món de Riera </span><span style="font-family: Times, serif; line-height: 115%; text-indent: 14.2pt;">en un petit terrat (o blog) . </span></div>
<div style="line-height: 115%; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: Times, serif; line-height: 115%;"><br />
PS: esper no molestar a ningú.</span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 115%; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 14.2pt;">
<br /></div>
<div style="line-height: 115%; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-indent: 14.2pt;">
<span style="font-family: Times, serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;">* Imatge de la pel·lícula<span class="apple-converted-space"> </span><i>Contes de Tokio<span class="apple-converted-space"> </span></i>del 1953 dirigida Yasujiro
Ozu. </span><span style="font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
jestelrichllullhttp://www.blogger.com/profile/02204936746451328517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2765541517795143561.post-14516868635016520702013-04-24T23:10:00.002+02:002013-06-17T11:07:57.906+02:00"Me'n fot, i se'n fotia, me'n redefot, i se'n redefotia"<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<div style="line-height: 24.545454025268555px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGq7Sjdh1kXPb2MhpU_RWEQ4UtoRoKXVrkh3ffokGliJ5EzvJGZDgXmTIWD_WyDQaWbmNiF4LmuP1eZiAQPr2dtkzpHLqMVxnwxcwurm80WNtg7QykRQCFCjdSs7HCZsgcL29HSNYW92is/s1600/5860_101260082411_3789551_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGq7Sjdh1kXPb2MhpU_RWEQ4UtoRoKXVrkh3ffokGliJ5EzvJGZDgXmTIWD_WyDQaWbmNiF4LmuP1eZiAQPr2dtkzpHLqMVxnwxcwurm80WNtg7QykRQCFCjdSs7HCZsgcL29HSNYW92is/s200/5860_101260082411_3789551_n.jpg" width="96" /></a></div>
<span style="text-indent: 1cm;">La setmana passada al Teatre de Manacor s'estrenà la versió teatral de </span><i style="text-indent: 1cm;">La Senyora</i><span style="text-indent: 1cm;"> </span><span style="text-indent: 1cm;">d'Antoni Mus de la companyia Can Desbuc. L’adaptació fou feta pel mateix director, Joan Manuel Albinyana. Els actors foren Jaume Mut, un bon actor que brodà els diferents personatges, i l'actriu manacorina i capsigranyera, Margalida Amengual. </span><o:p></o:p></div>
<div style="line-height: 24.545454025268555px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
L'obra està feta per a ser representada en petits escenaris, que fan necessària la proximitat del públic. L'escenografia és un dels elements més característics i ben treballats de l'obra. Només compta amb un bufet de qualsevol casa mallorquina a la dreta, una banyera de ferro a l'esquerra, un mirall al mig i, a sota, una petita plataforma, que va fer la funció de llit. Tot això tapat amb llençols blancs, que s'anaven retirant, reutilitzant i modelant segons l'escena. Un escenari treballat, ben explotat, sobretot a través de la presència dels miralls i la banyera.<o:p></o:p></div>
<div style="line-height: 24.545454025268555px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
Els personatges es repartien entre els dos actors. Margalida Amengual representà a Dona Teresa, mostrant tots els canvis, de la nina innocent a la senyora dominadora en què es converteix, passant pel trauma i la descoberta de l’home. Una representació bona i que mostrà molt bé els canvis psicològics i morals de la protagonista.<o:p></o:p></div>
<div style="line-height: 24.545454025268555px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
La resta de personatges (Don Nicolau, en Rafel, el dimoni i tota la família de Can Desbuc) varen ser representats per Jaume Mut. El canvi de personatges es feia amb simples canvis de complements, però ben escollits per a cada personatge. Cal destacar com Mut va representar la conversa de la família pagesa davant l’arribada de la senyora. Va ser un dels moments estrella de l’obra, feta amb una gran habilitat, que va permetre mantenir el joc i l’oralitat del text original de Mus. L’aparició del dimoni va mantenir el caràcter burlesc i carnavalesc del dimoni. Però Don Nicolau no fou un personatge aconseguit. Segurament, el dramaturg i jo mateix tenim lectures diferents del personatge senyor. A l’obra es va representar un Don Nicolau rabiós, posseïdor i violent, quan la meva lectura a la novel·la (confés que no he vist el film) era d’un home senyor, serè, sense alts i baixos i traumatitzat per la netedat, cosa que a l’obra simplement es menciona.</div>
<div style="line-height: 24.545454025268555px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
L’adaptació fou molt fidel al text de Mus. El text mantenia aquella oralitat que ofereix, que convida a narrar i llegir en veu alta i es va poder gaudir del text. La imatge del ventall només aparegué per primera vegada amb el dimoni, fet que trob que hauria d’haver aparegut abans, encara no se’n digues res i el seu ús, simplement en mà de la protagonista.</div>
<div style="line-height: 24.545454025268555px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify; text-indent: 1cm;">
L’adaptació de <i>La Senyora</i> és una obra ben feta, de la qual només puc criticar la imatge de Don Nicolau, que no em semblà l’adequada, però es tracta de simples punts de vista i així tenir una nova excusa per a llegir l’obra. Cal destacar l’ús del decorat, on tot és funcional i, alhora, ambientador. Així, també el manteniment del text i de molts dels jocs que fa l’autor ajuden que sigui una obra bona i que representi l’univers <i>mussià</i>. </div>
</div>
jestelrichllullhttp://www.blogger.com/profile/02204936746451328517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2765541517795143561.post-10336578185379015342013-04-18T20:47:00.000+02:002013-04-19T08:22:29.388+02:00"e clavà son llança en lo cor del drac i brotaren lletres de la sang"<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDvEjUEt-hLWquzLojjdSQGDN_YVoHNAH2w_zOtJGEIy6Unej94jSU55Uzf-OyQrtIXX-2dp_GdB9C5uhWqBug_DdepP4fuipmq-OjFtmy6F1TkvCPjhiVxudIycFmO6ESK3gllFXOkZEt/s1600/Drac_gaudi1.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDvEjUEt-hLWquzLojjdSQGDN_YVoHNAH2w_zOtJGEIy6Unej94jSU55Uzf-OyQrtIXX-2dp_GdB9C5uhWqBug_DdepP4fuipmq-OjFtmy6F1TkvCPjhiVxudIycFmO6ESK3gllFXOkZEt/s320/Drac_gaudi1.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Ja
s’acosta Sant Jordi. I com cada 23 d’abril,
les editorials treuen les novetats al mercat, esperant fer les vendes adients
per aquesta època de l’any.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Enguany
sembla que, tot i la crisi, l’edició de llibre imprès segueix viva i sortiran
noves edicions de llibres originals.
Vilaweb publica un article<sup>1</sup> en què diferents crítics
literaris parlen sobre la concepció de la diada i les novetats editorials d’aquest any. En podem extreure
diferents idees. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Segons
Vicenç Pagès, aquest any destaca l’activitat
de les petites editorials, com Cossetània, Tres i quart o Bromera. Aquestes
editorials sobreposen el criteri de qualitat davant el de ventes, fet que dóna
sortida a obres d’autors novells de qualitat. Però també cal destacar, com diu
Lluis Bonada, la gran quantitat d’edicions d’obra nova, tant d’escriptors
novells com d’escriptors consagrats i la traduccions importants que ens arriben en
català. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Resulta
interessant el que diu Ada Castells sobre la diada de Sant Jordi. Amb paraules
de la crítica: <i>“<span style="background: white; color: #333333;">La diada de Sant Jordi d'enguany confirma la imparable cursa
cap a la mediocritat que, des de fa temps, caracteritza la literatura catalana.
Tot plegat, xarlatans de fira, animals ensinistrats i passatemps lamentables
que diuen ben poc a favor de la festa del llibre i de la nostra societat. Poca
literatura, encara menys literatura catalana i, en general, gens interessant,
autosatisfeta i acrítica.</span></i></span><i>” </i> La comercialització turística de Sant Jordi ha
provocat la degradació de la festa?
Segurament a Barcelona existeixi aquest fet, però a la resta dels llocs
on es fa la fira del llibre, com Palma, no es viu d’aquesta manera, fins i tot,
es pot dir que hi ha estones en què els firers estan sols. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Segurament
els gran èxits de vendes seran <i>Plans de
futur</i> de Màrius Serra, premi Sant Jordi de 2012 i <i>Victus </i>d’Albert Sànchez Pinyol. A Mallorca destacarà la presentació
del llibre de narrativa breu d’Antoni Tugores <i>Com carn de xinxa </i>premi de narrativa breu Alexandre Ballester. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Anant a la prosa de no-ficció, segurament els més venuts seran la reedició de <i>El quadern gris</i> de Josep Pla a càrrec de
Xavier Pla, on s’esmenen tots els errors de transcripció de les edicions anteriors,
i, sobretot, l’edició dels dietaris complets de Joan Lluis Estelrich. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Ja
només falten cinc dies pel gran dia dels lectors catalans i en català. Tots
sortirem a mirar, remirar i fullejar tots els llibres que en siguin possibles.
Ens en mirarem un, ens parlarà i ens cridarà l’atenció. El comprarem. Arribarem
a ca nostra i ens posarem a llegir-lo, deixant de banda treballs pendents i
enderrarits, exàmens, i tot allò que ens pugui estressar i gaudirem de la
lectura, esperant tornar a tenir una altra excusa per comprar-ne un altre,
sense importar la data. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Recordau:
llegir fa tornar guapos. Bon Sant Jordi. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">1.
L’article de Vilaweb: <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4105699/20130417/critics-literaris-mirada-sant-jordi.html">http://www.vilaweb.cat/noticia/4105699/20130417/critics-literaris-mirada-sant-jordi.html</a><o:p></o:p></span></div>
jestelrichllullhttp://www.blogger.com/profile/02204936746451328517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2765541517795143561.post-20569638987647066742013-04-11T00:41:00.000+02:002013-04-11T16:39:59.143+02:00Parapapaxim<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Enguany, el Patronat de Sant Antoni de Manacor, per a celebrar les festes de
Sant Antoni, va preparar la representació de l’obra <i>Comèdia de Sant Antoni</i> de Joan Bartomeu Bosch i Sureda, escrita en
vers i només s’havia representat el 1874. Aquesta obra hagiogràfica ens narra
les temptacions que va patir el sant durant la seva estada al desert. El Patronat presenta l’obra com el
possible origen del ball dels dimonis que ara surt pels carrers. Per tant, què millor per a un santantonier? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Potser,
en principi, aquesta representació no semblaria adient per a comentar en un
blog de literatura catalana actual. Però, amb la tasca feta pel director Antoni
Rosselló, l’obra es converteix en un element carregat d’actualitat, on s’hi
reflecteix la festa d’avui i, en alguns moments, la realitat en què vivim. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Els
textos no han sofert gaires canvis, més que la normativització (estava escrit
en català prefabrià), a part dels afegitons o canvis que feien referència a
l’actualitat (com passa amb les diferents representacions de <i>El rei Herodes </i>de Llorenç Moyà), per
exemple “<i>jo que estava ben tranquil a los
madriles, ara em fan venir aquí</i>” o cantar la reconeguda cançó de Sant
Antoni en castellà. A més, també el llenguatge corporal entra en el joc d’actualització
de l’obra, fent ballar el reballat i reparodiat Gangnam Style als dimonis cantant
en castellà. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">A
l’obra hi participaven vuit actors i tres músics damunt l’escenari. La
presència dels músics donà molta personalitat a l’obra. Haver optat per tenir
la música en viu acostà molt més el públic a allò que tenia l’obra de festa
santantoniera. Amb l’obra s’intentà donar una explicació a l’origen de la forma
de la festa (és una hipòtesi ben real, estudiada i possible). S’intenta donar
una resposta divertida i teatral sobre l’origen del ball, la forma dels bastons
o per què el dimoni gros porta faixa. Rosselló ha carregat l’obra amb tots els
elements de la festa (i altres elements manacorins), especialment la part sonora,
fent canvis d’escena al crit de “Bombo!” i a ritme del parapapaxim, o afegint
la música dels indis (ball de cintes de Manacor) en el moment que un dels
dimonions posaven la faixa al dimoni gros donant voltes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG3MFwmtbWXepVs2wDqoZeDXOeOVABPQrfyN5swLfoPZQj35BdD5e1wq_5qr3h6n1llwxtkEH4jUBPFjsn3_OM4MWCBLvdeKvBhCxLxfCsTVIeKuP9bqSOQYF4W6IDi0RP2TMEliVolhJK/s1600/Dibuix.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG3MFwmtbWXepVs2wDqoZeDXOeOVABPQrfyN5swLfoPZQj35BdD5e1wq_5qr3h6n1llwxtkEH4jUBPFjsn3_OM4MWCBLvdeKvBhCxLxfCsTVIeKuP9bqSOQYF4W6IDi0RP2TMEliVolhJK/s320/Dibuix.jpg" width="316" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">El
vestuari caracteritzà bastant als personatges principals. Els tres dimonis,
vestits amb una granota bastant cenyida, amb les decoracions dels vestits per
sobre, no pintades, i màscares. I el Sant amb la vestimenta d’ermità i els
signes que l’identifiquen: la tau, el bastó, la campaneta, etc. La resta
d’actors, van vestits de blanc, i s'afegeixen complements segons el
personatge (recurs molt típic i útil en el teatre). Però cal destacar les
màscares. Les del dimonis, encara que per a l’actor pot semblar una pèrdua
d’expressió, no fou així en aquest cas, donaren la imatge imponent i
terrorífica, sense perdre expressió ni capacitat de comunicació. De les
màscares dels animals que acompanyaven el sant, s’hauria de destacar la figura de la porcelleta que
funcionava com una titella de mà (Antoni Riera de l'Estenedor ja l'alabà a la revista "Cent per cent"). <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Els
personatges continuaven els patrons donats per l’escriptor. La parella de ca i
moix amb els dimonions (molt ben aconseguida pels actors), la grandesa del
dimoni gros i la devoció innocent, però forta, de sant Antoni. Probablement, parlant
dels personatges secundaris, sant Pau fou el que quedà més fluix, sortint amb
una guitarra com si fos un captaire de carrer (l’intent de donar-li una imatge d'home pacífic va ser duita massa enfora), llevant-li tota la serietat que hauria de tenir
com a mestre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">El
que s’ha fet amb <i>Comèdia de Sant Antoni </i>ha estat una relectura profunda, que,
sense abandonar el sentit divulgatiu i religiós de l’obra, la uneix amb el
present de la festa, i podria arribar a ser un referent pel poble i l’actualitat
com la representació de <i>El Rei Herodes</i>
de les Voltes de Palma o els versots dels dimonis de Muro.</span><br />
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"> *Fotografia: la comitiva de Sant Antoni (dimonis, músics i Sant) de la dècada dels 30 del segle XX. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Altres enllaços d'interès:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">- Fulletó de presentació i reportatge fer per La Mirada d'IB3, amb petites entrevistes al director i diferents actors: <o:p></o:p></span>http://santantonimanacor.cat/2012/la-comedia-de-sant-antoni/</div>
jestelrichllullhttp://www.blogger.com/profile/02204936746451328517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2765541517795143561.post-445782532907972512013-03-24T00:17:00.004+01:002013-03-25T00:21:22.288+01:00"Pa!"<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<i>El perquè de tot
plegat</i><span class="apple-converted-space"> </span><span style="line-height: 150%;">(amb el mateix
títol del recull de contes) fou filmada al 1994 per Ventura
Pons, basant-se en quinze contes de Quim Monzó. Segons la seva fitxa cinematogràfica</span><span style="line-height: 150%;">,
es tracta d’un <i>“Fris minimalista en quinze episodis al voltant de la conducta
humana [...] situat entre dues històries fantàstiques”.</i></span></div>
</div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifiiHAOUlhTBSBIk2hQfXYKhCCOLANT_46ddPXEGUlsYwj-8ylVKrCIv-pfI_orltrYZjydDzxXVKY0bb-n573n2dGRykCcBhhXcyniflvuFZcfXJvX6p5Nn2vw2iin7pBeWuVwUNBv1h-/s1600/Dibuix.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: left;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifiiHAOUlhTBSBIk2hQfXYKhCCOLANT_46ddPXEGUlsYwj-8ylVKrCIv-pfI_orltrYZjydDzxXVKY0bb-n573n2dGRykCcBhhXcyniflvuFZcfXJvX6p5Nn2vw2iin7pBeWuVwUNBv1h-/s400/Dibuix.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%;">Ventura Pons és
guionista, productor i director de cinema. Actualment ja ha gravat vint-i-dues pel·lícules, vint amb la seva productora Els films de les Rambles. El seu treball des de sempre ha rebut un gran reconeixement en la cultura catalana. Començà amb el documental <i>Ocaña?, retrat intermitent</i>, continuant
amb pel·lícules de caire còmic com <i>Com
estàs, Mari Pili?</i> o <i>El vicari d’Olot</i>. El 1994 gravà <i>El perquè de tot plegat, </i>adaptant els contes de Quim Monzó, i tornà al mateix autor el 2010 amb <i>Mil Cretins.</i></span><br />
<span style="line-height: 150%;">Però, centrant-nos en <i>El perquè de tot plegat, </i></span><span style="line-height: 150%;">l</span><span style="line-height: 150%;">es adaptacions dels
contes podrien veure’s com curtmetratges autònoms, però que queden units per la
forma de presentació de cada un: tots apareixen encapçalats per l’aparició dels
actors de la història mirant a càmera i dient una paraula, totes relacionades
amb una forma de la conducta humana ("Submissió", "Passió" o "Sinceritat", són
exemples dels títols que dóna Pons a les històries)</span><span style="line-height: 150%;">. D’aquesta
forma, els films tenen un sentit unitari, tot i ser històries separades. La temàtica gira al voltant de l'amor i la persona, exceptuant les dues històries que inicien i clouen la pel·lícula </span><span style="line-height: 24.545454025268555px;">(i també s’ha de dir, són les dues més increïbles i “surrealistes”</span><sup style="line-height: 24.545454025268555px;">1</sup><span style="line-height: 24.545454025268555px;">). </span><br />
Els actors, diferents a cada història, elegits per a fer la pel·lícula foren cares reconegudes i de gran qualitat com Jordi Sànchez, Lluis Homar, Anna Lizaran o Mercè Arenga.<br />
<span style="line-height: 24.545454025268555px;">A més, el treball es presenta amb una estructura molt semblant (intencionadament o no) a un llibre, amb la primera història convertida en pròleg i la darrera en epíleg de la pel·lícula. El director, també guionista, utilitza la narració del conte talment, sent molt fidel a l'estil de Monzó. Per a poder mantenir aquest estil utilitza la veu en off en algunes històries ("Competició") o </span>convertint els pensaments (expressats indirectament en el conte escrit) en petits monòlegs – diàlegs ("Gelosia"). Aquesta darrera tècnica, però, fa que sonin una mica postisses les converses entre els personatges. Hi trobem, també, alguns canvis de narrador o monòlegs directes i mirant a càmera ("Voluntat").</div>
</div>
</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
Així, Pons crea un film que es manté molt fidel a l'estil (tant amb text com amb temàtica) i l’esperit irònic dels contes de Monzó amb els jocs de veus narratives que dóna el cinema, però, com hem dit abans, a vegades pot donar lloc a un diàleg forçat i una mica fals. <span style="line-height: 24.545454025268555px;">D’aquesta manera, el director traça un conjunt d’històries que giren al voltant de l’amor, la gelosia i la persona, que ens acosten al món "monzonià" i, d'alguna forma, poder "palpar" aquestes històries que ens poden resultar molt increïbles. </span></div>
</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
</div>
</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
</div>
</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<sup><span style="font-size: 10pt; line-height: 150%;">1</span></sup><span style="font-size: 10pt; line-height: 150%;">
Sempre he trobat que es fa un abús d’aquest adjectiu, però que potser sigui
escaient en e</span><span style="font-size: 10pt; line-height: 150%;">l cas.</span></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: 10pt; line-height: 150%;">*Fotograma
de “Dubte” amb Pepe Rubianes<o:p></o:p></span><br />
<br /></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
Altres enllaços:</div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]-->-<span style="font-size: 7pt; line-height: normal;"> </span>Fitxa de la pel·lícula:<br />
<a href="http://www.venturapons.com/peli%20el%20perque.html">www.venturapons.com/peli%20el%20perque.html</a><o:p></o:p></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<o:p></o:p></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<o:p><span style="line-height: 150%; text-indent: -18pt;">- Bibliografia del
director: </span></o:p></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<o:p><a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=66091277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=66091277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=f608968d72f48210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD" style="line-height: 150%; text-indent: -18pt;">www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?gnextoid=66091277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=66091277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=f608968d72f48210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD</a> </o:p></div>
<div style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 36.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<br /></div>
</div>
jestelrichllullhttp://www.blogger.com/profile/02204936746451328517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2765541517795143561.post-21396117514476473132013-03-19T14:48:00.000+01:002013-03-21T10:27:18.467+01:00"Busquem encaixar en el retaule magnífic"<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Encara que molts d’estudiosos de la literatura siguin
reticents a considerar la cançó com a forma d’expressió literària, cal dir que
cerca la mateixa finalitat, crear bellesa amb la paraula. Potser que el canal
no sigui el més típic, l’oralitat acompanyada de música. Però, la literatura
popular no es transmetia de forma oral? No juga amb el ritme, la rima, la
sonoritat, etc, trets també molt característics de la poesia? Així, la cançó es
pot entendre com una forma d’expressió literària més dins la gran quantitat de
mostres de literatura. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">La cançó catalana des dels 60s i 70s gaudeix
d’una gran quantitat de grups, cantants i lletristes, passant per diferents etapes
clares (la Nova Cançó, el Rock català, cantautors i, actualment, el Pop) i moviments
que conviuen alhora. Un dels grups més coneguts i que ha marcat una fita en el
nou Pop català, els Manel. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPuAaAcGTiPFcFjC8eJiTvk8lD8UkujZgem8i7pZzRXBVlgGIHgup42YM1fK5qmCxewmAVmUqVnyPOH-O9V93mZGgsTV305GhqXqQyJvlMSrg9VNeRMsIVSYM-OlwkpdwJsgMNaHXBsedG/s1600/Cadires-a20487138.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="137" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPuAaAcGTiPFcFjC8eJiTvk8lD8UkujZgem8i7pZzRXBVlgGIHgup42YM1fK5qmCxewmAVmUqVnyPOH-O9V93mZGgsTV305GhqXqQyJvlMSrg9VNeRMsIVSYM-OlwkpdwJsgMNaHXBsedG/s200/Cadires-a20487138.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Format per Martí Maymó, Guillem Gisbert, Roger Padilla
i Arnau Vallvé, el grup Manel es va donar a conèixer al 2007 al concurs Sona9, aconseguint
el segon premi. Varen treure el seu primer disc el 2008, <i>Els millors professors europeus.</i> El treball, que molts de crítics
han qualificat com a fill de Jaume Sisa o Antònia Font, ens presenta una
realitat més terrenal i realista, enfront dels exemples galàctics dels grups
pare. Aquest disc, de dotze cançons, presenta
música “indie” amb tocs de folks i mediterranis, tot gràcies a la presència de
l’ukelele</span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">, música de cavallets a “En la que el Bernat
se’t troba” o tonades semblants tradicionals com “Nit freda per ser abril”. Cada
cançó representa un petit quadre costumista, que ens explica històries quotidianes
d’amor, d’amistat, expressant sentiments en primera persona sobre amors fugaços
“Ceràmiques Guzmán”, el bon record d’un
amor passat “En la que el Bernat se’t troba” o el treball de tenir una
parella “Corrandes de la parella estable”. Però també cal destacar la
grandesa de “Captatio Benevolentiae ”, la descripció magistral d’un tòpic
literari. Les lletres de les seves cançons quasi poden ser autònomes, ja que
moltes vegades es gaudeixen llegint mentre s’escolta el disc,</span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"> cada una
és una història que ens parla de nosaltres i de la nostra vida.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Ceràmiques Guzmán, <i>Els millors professors europeeus</i>:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/o7Fx5EHS4Lo?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Amb aquest disc, Manel va iniciar la seva
trajectòria que no té aturall, continuant amb <i>10 milles per veure una bona armadura</i> el 2010, i aquest 2013 trauran
el tercer disc. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Altres enllaços:<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">- Portal oficial: </span><span style="line-height: 24.545454025268555px;">/<a href="http://www.manelweb.com/">http://www.manelweb.com/</a></span><br />
<div style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">- Enderrock, Jordi
Martí: <a href="http://www.enderrock.cat/noticia/5359/imperi/ukelele">http://www.enderrock.cat/noticia/5359/imperi/ukelele</a> </span></div>
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="line-height: 18.18181800842285px;">- </span></span><span style="line-height: 150%;">Vilaweb,
entrevista: </span><a href="http://www.vilaweb.tv/manel-i-els-millors-professors-europeus" style="line-height: 150%;">http://www.vilaweb.tv/manel-i-els-millors-professors-europeu€€s</a></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 150%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<br /></div>
jestelrichllullhttp://www.blogger.com/profile/02204936746451328517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2765541517795143561.post-24481309339910856482013-03-11T20:20:00.004+01:002013-03-11T23:09:46.124+01:00"Epitafi: la tenia tan llarga que la usava per abraçar"<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><i>"Pollamari es un conjunto de poemas
surrealistas y de reflexiones luminosas, ilustradas con una serie de dibujos
delicados y de un humorismo lírico que nos llevan a repensar ciertos aspectos
de la conducta humana, cada vez más acostumbrada a vulnerar la esencia del amor
y a jugar con los sentimientos de los otros, infra o sobrevalorándolos de
acuerdo con un superficial juicio sobre su atractivo o su fealdad, sobre su
éxito o su fracaso"</i>. Així explicaven al Diario de Mallorca els mateixos
autors, Miquel Orlandis, Xisco Fuster i Toni Planissi què era <i>Pollamari. </i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">El títol, <i>Pollamari</i>, ens pot semblar un simple joc
relacionat amb el nom del penis, el pardal, el rave o la pixa (ja que tot s’ha
de dir, polla és un barbarisme). Però, el joc de paraules no va de la simple
inclusió de la polla (nexe d’unió entre els poemes, dibuixos i aforismes que hi
trobem) al títol, alhora és una estratègia per atreure el lector, una forma de transgredir
dins aquest món on és difícil cridar l’atenció (igual que els anuncis que
inclouen la paraula sexe fent el mateix efecte). I també representa la unió
entre dos mots inseparables al llarg del llibre “polla” i “amar”. El llibre fou
promocionat d’una forma singular, amb cartells que pregonen “El culte de
l’ànima contra el culte al cos (Només és un llibre!!!)”, venent-lo com la
solució a les preguntes espirituals, facebook del mateix llibre, vídeos dels
aforismes, entrevistes a personatges estranys, etc. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Però, al cap i a la fi,
de què parla <i>Pollamari</i>? Partint de la
polla com unió, com hem dit abans, el llibret és la unió de diferents
aforismes, poemes i dibuixos que ens parlen de la nostra realitat, una realitat
patent que molts no s’atreveixen ni a veure. El llibre no és una mostra de
disbarats un rere l’altre, és l’enunciació espontània de veritats que ens ajuda
a veure la realitat: la unió entre amor i sexe, ja present en el títol, <i>“Si una gran polla et diu que et vol
estimar, és perquè rima amb follar”</i>o la necessitat de l’amor<i> “Sa polla pot viure sense amor. S’homo no.”.
</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">A més de parlar de
l’amor i el sexe, temes quasi tabús en la societat, fa una gran crítica a la
societat contemporània illenca, que van des del turisme i la balearització,
fent una paròdia del Die Balearen de l’Arxiduc Lluís Salvador, o la corrupció, <i>“Polles corruptes han dominat el mercat del
romanticisme i el festeig”</i>. També s’hi critiquen altres temes més
internacionals o socials, com els concursos televisius i demagògics <i>“Pasalapolla”</i>, la recerca de la
felicitat <i>“sofrim el nostre desig de no
sofrir”</i>o el Premi Príncep d’Astúries. <i> <o:p></o:p></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjOSrEsxRayd80X5xy_8YnkAeJmpKvjyoNyT5k_ECy9r0nrUVwtRfW7SBKIa1qfCr8LwNbH4qRrzZmxBsUNMC2kb9MExnwufir_J8o5OZSo2946Dl15suOfxqss4TqYTQ5amNZcM3UMVjK/s1600/Dibuix1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjOSrEsxRayd80X5xy_8YnkAeJmpKvjyoNyT5k_ECy9r0nrUVwtRfW7SBKIa1qfCr8LwNbH4qRrzZmxBsUNMC2kb9MExnwufir_J8o5OZSo2946Dl15suOfxqss4TqYTQ5amNZcM3UMVjK/s320/Dibuix1.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Al cap i a la fi,
Pollamari és l’intent de donar a conèixer els problemes de la nostra societat amb
una mica d’humor brut i transgressor, i reclamar la llibertat, fora prejudicis
ni tabús, com amb <i>“La tenia tan llarga
que la usava per abraçar”,</i> tot això dins un món de moneietes, personatges
d’Star Wars, polles i barrufets.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: x-small; line-height: 18.18181800842285px; text-indent: 1cm;">*Imatge de </span><i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: small; line-height: 18.18181800842285px; text-indent: 1cm;">Pollamari, "Die Pollamari"</i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 18.18181800842285px; text-indent: 1cm;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 18.18181800842285px; text-indent: 1cm;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: 1cm;">
<span style="text-indent: 1cm;">Referència bibliogràfica: Orlandis, Miquel, Fuster, Xisco, Planissi, Toni (2010) </span><i style="text-indent: 1cm;">Pollamari </i><span style="text-indent: 1cm;">Palma: Desidia Ediciones</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 18.18181800842285px; text-indent: 1cm;">Altres enllaços molt més </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 18.18181800842285px; text-indent: 1cm;">interessants:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 150%;">- Notícia del 15-5-2010
al Diario de Mallorca: </span><a href="http://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2010/05/15/orlandis-fuster-planissi-firman-poemario-surrealista/570529.html"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 150%;">http://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2010/05/15/orlandis-fuster-planissi-firman-poemario-surrealista/570529.html</span></a><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 150%;">- Genial entrada del blog
L’estenedor: <o:p></o:p></span><span style="line-height: 24.545454025268555px; text-indent: 1cm;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">http://antoniriera.wordpress.com/2011/08/20/pollamari-aferrats-a-la-vida-amb-un-anhel-altissim-de-plenitud/</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 150%;">- El llibre on-line: </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 150%;"><a href="http://es.scribd.com/doc/30974604/Pollamari">http://es.scribd.com/doc/30974604/Pollamari</a> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 1cm;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 150%;">- </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 150%; text-indent: 1cm;">El facebook del llibre,
on s’hi poden veure totes les formes de promoció: </span><a href="http://www.facebook.com/pollamari.esllibre?fref=ts" style="line-height: 150%; text-indent: 1cm;"><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; line-height: 150%;">http://www.facebook.com/pollamari.esllibre?fref=ts</span></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: left; text-indent: 1cm;">
<br /></div>
<br />jestelrichllullhttp://www.blogger.com/profile/02204936746451328517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2765541517795143561.post-34839586484157582522013-03-04T20:12:00.000+01:002013-03-04T20:22:03.890+01:00"femenina fou la primera cèl·lula"<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl1BzqlAcl_ER8atGR2uZuGjYhPApbyKL8y31DPciU_XNVyWRjtn6CyhTxjmwOAU9a6D6WhW1XHrPwJAoa3KxEJmbaEIYGTIMG085hCkW4fbR9KD0GkGdZac2f-xV9GrfS91aLm289C2EL/s1600/Venus+de+MIlo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl1BzqlAcl_ER8atGR2uZuGjYhPApbyKL8y31DPciU_XNVyWRjtn6CyhTxjmwOAU9a6D6WhW1XHrPwJAoa3KxEJmbaEIYGTIMG085hCkW4fbR9KD0GkGdZac2f-xV9GrfS91aLm289C2EL/s200/Venus+de+MIlo.jpg" width="181" /></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Per
fer aquesta entrada al blog intentaré no escriure pensant en Magdalena
Gelabert, gerent de la Institució Alcover, ni en la mare de Guillem, Tomeu,
Tonina (a qui dedica el llibre) i Toni, ni l’alcoverista amb més renom de
l’actualitat, sinó que intentaré fer l’entrada només fixant-me en l’obra i en
Magdalena Gelabert com autora. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">El
recull de poemes de Magdalena Gelabert resultà ser un sorpresa per a molts, ja
que es coneixia, sobretot, la seva tasca d’investigadora. Gelabert, amb <i>Dona sàpiens</i>, inicià el seu camí dins la
poètica. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Gelabert
escriu en sonets, una forma que sembla antiga i massa artificial, i els dota
d’agilitat lingüística, espontaneïtat i oralitat en versos com <i>“Es casà amb Hefest, lleig com un dimoni”,</i>
que fan que la lectura sigui amena, senzilla i fàcil d’entendre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">El
llibre es divideix en diferents temes: Vida, Deesses, Personatges, Sentiments i
Poetes. En ells s’hi veu com l’essència femenina ha estat la creadora del món,
l’inici de tota història <i>“femenina fou,
la primera cèl·lula”</i>, i com la feminitat ha conviscut i lluitat dins un món
controlat pel masculí. Hi veiem una visió pròpia de la dona en sentit general, de
la seva història o de la representació que se n’ha fet. L’autora crea una forma
molt sincera de conèixer la geografia femenina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Hi
trobem les diferents etapes de la dona al llarg de l’existència, de manera que
podem veure els canvis: del pas de la innocència <i>“la petita passeja de la mà / just emet mots i sons sense aturall”</i> a
la maduresa <i>“sola entre dubtes l’esperit
constreny”</i>, passant per l’arribada dels infants i la por que comporta <i>“El miracle sura malgrat la por”</i> i la fi
de la vida, quan ja és font de coneixements i quasi divinitzada pels néts <i>“revela veritats, parca romana”</i>. També
hi ha la denúncia de Gelabert envers aquesta valoració tardana de la dona, com
al poema “Joana d’Arc” <i>“canonitzada massa
tard”</i> o denunciant directament el tractament de la història com a “Anna
Frank” <i>“condició humana, n’ets capaç?”</i>
o “Marie Curie” <i>“Vetada a Cracòvia per
ser dona”</i>. Ens mostra els sentiments, on la feminitat es manifesta amb més
claredat i força, sempre retratats des del punt de vista humà i planer, sense
anar-se’n a la idealització. Cal destacar, però, el recull Poetes, on hi ha
presents moltes de les escriptores que han lluitat per a poder escriure al
llarg de la història, com Maria Mercè Marçal o Verònica Franco, i ens mostren que
esdevenen una forma d’entendre i relacionar-se amb el món o l’època que
visqueren. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Magdalena
Gelabert ens mostra la dona lluitadora, que s’alça dins un món que fins fa poc
ha estat sempre masculí, per tal de donar a conèixer una nova visó del món. Al
cap i a la fi, resulta quasi impossible no veure a l’autora dins el text,
l’estudiosa i treballadora incansable, capaç de portar a terme tasques
titàniques i, alhora, ser capaç d’explicar el mateix concepte a l’infant més
petit i al catedràtic més important. Podríem parlar, doncs, d’una de les
característiques de la literatura actual, la proximitat amb l’autor. Amb <i>Dona sàpiens</i>, Gelabert ha iniciat un
camí nou dins la poètica que ha demostrat dominar i, segurament, donarà nous
fruits. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-indent: 1.0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-size: 10pt;">* Fotografia: segurament no fa falta
dir-ho, la Venus de Melos, al museu del Louvre, Paris. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-size: 10pt;">Referència bibliogràfica: Gelabert i
Miró, M. Magdalena (2012)<span class="apple-converted-space"> </span><i>Dona
sàpiens.<span class="apple-converted-space"> </span></i>Palma: Lleonard
Muntaner<o:p></o:p></span></div>
</div>
jestelrichllullhttp://www.blogger.com/profile/02204936746451328517noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2765541517795143561.post-43231442118777177732013-02-25T19:10:00.000+01:002013-02-26T11:14:50.135+01:00-(Siulo) L'has de matar tu, avui?<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Toni Gomila i Rafel Duran estrenaren aquest monòleg
a finals de 2011 (amb la pre-estrena a Manacor al setembre i l’estrena a
l’octubre a l’Auditorium Sa Màniga). I encara, febrer de 2013, continua “On the
road”, tal com ho diu la mateixa productora Produccions de Ferro. </span><i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Acorar</i><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">, però, tot i tractar un tema tan
localista (com tothom ja sap), ja ha fet funcions a Catalunya, València i
Madrid. A més, és guanyador d’una gran quantitat de premis, el darrer, menció
especial dels ciutat de Barcelona. </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Què
fa que aquesta petita producció s’hagi convertit en una obra de gran
transcendència?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Acorar </span></i><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">és simplement una excusa. Gomila utilitza les
matances per a parlar de nosaltres, dels mallorquins que parlam català i vivim
dins el segle XXI, era tecnològica i global. Utilitza les matances per a fer un
anàlisi, quasi d’antropòleg, d’una comunitat que conserva les seves tradicions, convivint alhora dins una era moderna. El mallorquí (català o valencià), davant
aquesta nova era, partint d’una posició irrellevant, on les connexions mundials
són instantànies i qualsevol producte o creació pot passar de ser local a
global en un segon, quin camí ha de seguir? Això és el que ens vol fer
reflexionar Gomila. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ1QnYNlc3LGO0ibQXQFkW0c3sh4PiZ2yoDJ28TMmbxCK6pqvigQI_amwwGtBWqUIDB7xTEzU5pDcc1MgJ0CH0B3BFg7wVwEVu5tQ7FD0RgB3IWI6Bu3qgOuWXe14wHCDTuvHqzFg1_sff/s1600/raton008.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ1QnYNlc3LGO0ibQXQFkW0c3sh4PiZ2yoDJ28TMmbxCK6pqvigQI_amwwGtBWqUIDB7xTEzU5pDcc1MgJ0CH0B3BFg7wVwEVu5tQ7FD0RgB3IWI6Bu3qgOuWXe14wHCDTuvHqzFg1_sff/s400/raton008.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Però no es tracta de veure l’obra com un record
nostàlgic, i acabar sortint plorant, ja que hem vist els nostres padrins o pares
damunt l’escenari, o veure com han desaparegut les matances que anàvem de petits.
Ni tampoc cal veure l’obra com un simple monòleg per a riure, i pensar que és
un simple “divertimento” que parla de nosaltres i ens caricaturitza, un altre
cop caient en el tòpic de “lo-nos-tro”. El monòleg pretén ser una reflexió,
sense ficar-se en polítiques ni nacionalistes, ni independentistes, ni
conservadores. Una simple reflexió d’on anam, què farem, què quedarà. Una
reflexió que gira al voltant de la mort, la que desperta la vida al nostre
interior, ja que, com diu el mateix Gomila, “<i>Només ses hores que voregen sa mort són viscudes a consciència; vora sa vida només hi ha goig i es goig és anestèsia.
Sa mort desperta s’ànima i sa consciència</i>”. Una reflexió de la mort com a
tribu i com a persones. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">L’actuació de Toni Gomila és natural, sense
artificis, semblant a una simple conversa. Ell simplement es converteix en un
parlant, transmissor d’aquella realitat. Ens ofereix moments molt diferents
entre sí, moments d’humor i moments seriosos, per tal de poder demostrar les
diferents sensacions que es poden viure en un dia de matances, però també en
qualsevol reunió de família (¿potser de tribu?). Així, <i>Acorar</i> presenta un text ben bastit, plena de paraules nostrades i
“matanceres”, però no utilitza un llenguatge mort, sinó present. Dóna vida i
sentit als mots, ja que sense ells perdem una part de nosaltres. Les paraules,
les dites, la llengua, al cap i a la fi, vol venir a dir, són la nostra columna
vertebral com a comunitat</span>. </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">L’escenari, gris i ple de diaris, ens recorda un dia
de matances. Totes les madones col·locant diaris perquè no quedi senya de la
sang i la brutor del porc. Igual que es faria amb les senyes de la nostra sang,
de la nostra identitat, un cop acorades, serien retirades i cremades amb els
diaris bruts que s’han utilitzat per no deixar-ne rastre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 9pt; line-height: 150%;">* Fotografia familiar: el meu padrí Toni
i ma mare. Sempre m'ha fet una gràcia especial aquesta fotografia. És una
d'aquelles fotografies antigues de casa que sempre et mires amb curiositat. </span><span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 8.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br />
Enllaços a altres comentaris molt més interessants:<br />
- http://antoniriera.wordpress.com/2011/10/31/acorar-les-matances-com-a-excusa/ (molt recomenable).<br />
- http://produccionsdeferro.blogspot.com.es/ (és interessant el recull periodístic sobre el que s'ha dit de l'obra)<br />
<br /></div>
<br />jestelrichllullhttp://www.blogger.com/profile/02204936746451328517noreply@blogger.com0