"femenina fou la primera cèl·lula"

Per fer aquesta entrada al blog intentaré no escriure pensant en Magdalena Gelabert, gerent de la Institució Alcover, ni en la mare de Guillem, Tomeu, Tonina (a qui dedica el llibre) i Toni, ni l’alcoverista amb més renom de l’actualitat, sinó que intentaré fer l’entrada només fixant-me en l’obra i en Magdalena Gelabert com autora.

El recull de poemes de Magdalena Gelabert resultà ser un sorpresa per a molts, ja que es coneixia, sobretot, la seva tasca d’investigadora. Gelabert, amb Dona sàpiens, inicià el seu camí dins la poètica.

Gelabert escriu en sonets, una forma que sembla antiga i massa artificial, i els dota d’agilitat lingüística, espontaneïtat i oralitat en versos com “Es casà amb Hefest, lleig com un dimoni”, que fan que la lectura sigui amena, senzilla i fàcil d’entendre.

El llibre es divideix en diferents temes: Vida, Deesses, Personatges, Sentiments i Poetes. En ells s’hi veu com l’essència femenina ha estat la creadora del món, l’inici de tota història “femenina fou, la primera cèl·lula”, i com la feminitat ha conviscut i lluitat dins un món controlat pel masculí. Hi veiem una visió pròpia de la dona en sentit general, de la seva història o de la representació que se n’ha fet. L’autora crea una forma molt sincera de conèixer la geografia femenina.

Hi trobem les diferents etapes de la dona al llarg de l’existència, de manera que podem veure els canvis: del pas de la innocència “la petita passeja de la mà / just emet mots i sons sense aturall” a la maduresa “sola entre dubtes l’esperit constreny”, passant per l’arribada dels infants i la por que comporta “El miracle sura malgrat la por” i la fi de la vida, quan ja és font de coneixements i quasi divinitzada pels néts “revela veritats, parca romana”. També hi ha la denúncia de Gelabert envers aquesta valoració tardana de la dona, com al poema “Joana d’Arc” “canonitzada massa tard” o denunciant directament el tractament de la història com a “Anna Frank” “condició humana, n’ets capaç?” o “Marie Curie” “Vetada a Cracòvia per ser dona”. Ens mostra els sentiments, on la feminitat es manifesta amb més claredat i força, sempre retratats des del punt de vista humà i planer, sense anar-se’n a la idealització. Cal destacar, però, el recull Poetes, on hi ha presents moltes de les escriptores que han lluitat per a poder escriure al llarg de la història, com Maria Mercè Marçal o Verònica Franco, i ens mostren que esdevenen una forma d’entendre i relacionar-se amb el món o l’època que visqueren.

Magdalena Gelabert ens mostra la dona lluitadora, que s’alça dins un món que fins fa poc ha estat sempre masculí, per tal de donar a conèixer una nova visó del món. Al cap i a la fi, resulta quasi impossible no veure a l’autora dins el text, l’estudiosa i treballadora incansable, capaç de portar a terme tasques titàniques i, alhora, ser capaç d’explicar el mateix concepte a l’infant més petit i al catedràtic més important. Podríem parlar, doncs, d’una de les característiques de la literatura actual, la proximitat amb l’autor. Amb Dona sàpiens, Gelabert ha iniciat un camí nou dins la poètica que ha demostrat dominar i, segurament, donarà nous fruits. 

* Fotografia: segurament no fa falta dir-ho, la Venus de Melos, al museu del Louvre, Paris. 

Referència bibliogràfica: Gelabert i Miró, M. Magdalena (2012) Dona sàpiens. Palma: Lleonard Muntaner