dimecres, 22 de maig del 2013

Han mirat si la roba era eixuta


DCVB:
Estenedor m. Lloc o aparell on es posa estesa alguna cosa (roba, xarxes, pells, terrissa, etc.) per eixugar-la o assolellar-la. 
Estendre v. 1. Posar tot llarg o pla (allò que està plegat, contret, arronçat). Estendre les ales per a volar. Estendre els braços, les mans, per agafar o arribar a una cosa. Estendre les veles. Especialment: a) absol. Posar la roba, paper o altres objectes tot llargs o plans al sol, a l'aire, etc., perquè s'eixuguin. b) refl. Fer estiraments per deixondir-se.
[...]
3. Augmentar la llargària o l'amplada d'una cosa. a) refl. Parlar llargament sobre un assumpte. 
4. Donar més amplitud a la potència, domini, autoritat, dret, etc. Estendre la vista: dirigir-la al lluny.
5. Posar una cosa sobre una superfície de manera que la cobreixi, o entre dos punts de manera que vagi de l'un a l'altre. 
Especialment: a) Escampar les garbes damunt l'era per batre-les. Es diu estendre l'erada la batuda, o simplement estendre. b)Escampar olives, ametlles, figues o altres fruits perquè s'assequin, s'oregin, no es corquin, etc. 
6. Difondre.
7. refl. Ocupar una extensió; estar situat entre dos punts.
8. Escriure, redactar un document. 

Antoni Maria Alcover definia estenedor com a lloc per estendre roba, xarxes, pells, etc, com hem pogut veure. Però no sabien que hi hauria un altre manacorí que faria que canviés (o augmentés) el seu significat. 
Antoni Riera (professor, periodista, blogger, escriptor) ha fet que el seu blog l'estenedor es converteixi en un lloc on s'estén.
S'estén, en el sentit que s'hi pengen entrades (un dia a classe, Gabriel Bibiloni defensava la forma estendre com a forma correcta per a dir "penjar documents a Internet"). Estén entrades sobre obres literàries, de fets quotidians, de política, de fotografia, de teatre. Però no només s'estén per a mostrar...
S'estén la mirada damunt el món particular de Riera: damunt les obres literàries, damunt la fotografia i damunt els petits moments de quotidianitat que ens presenta. Tot això se'ns presenta amb un llenguatge senzill i planer, però que no deixa d'estar ple de significat i de raó, a més de donar-li un caràcter propi. Ens mostra les obres i ens les presenta personalment. Ens les dóna a conèixer i ens tempta a llegir-les, a degustar-les, tal com fa el bon sommelier. A més, l'autor ens convida a la seu "terrat" mostrant-nos el seu jo més particular, però que acaba sent un nosaltres (llegiu l'entrada Les dones del meu dia).
S'estén, s'escampa, es difon entre una gran quantitat de lectors (que no en són pocs). La seva aportació a la literatura (manacorina, catalana, universal) és molt important amb les seves crítiques. Així, el lector veu un món interior de l'obra que podria ignorar, o un de nou, o un plantejament que li fa gola. 
S'estén entre dos punts, a vegades (i ha estat el meu cas) s'ha convertit en el fil estès que ha fet connectar dos punts, obra i lector.

Estendre ha passat a tenir un nou significat. Estendre és una forma de mostrar el jo (el nosaltres) interior del món de Riera en un petit terrat (o blog) . 

PS: esper no molestar a ningú.

* Imatge de la pel·lícula Contes de Tokio del 1953 dirigida Yasujiro Ozu.